Biografia | |
---|---|
Naixement | 18 juliol 1926 ![]() Filadèlfia (Pennsilvània) ![]() |
Mort | 1r març 2015 ![]() Bronx (Nova York) ![]() |
Formació | Universitat de Colúmbia Universitat de Pennsilvània ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Sociolingüística, lingüística, psicologia social i ídix ![]() |
Ocupació | lingüista, escriptor de no-ficció, professor d'universitat, sociolingüista, sociòleg ![]() |
Ocupador | Universitat Stanford Universitat de Pennsilvània ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Premis | |
Joshua Aaron Fishman (ídix: שיקל פֿישמאַן - Shikl Fishman)[1] (Filadèlfia, 18 de juliol de 1926 - Ciutat de Nova York, 1 de març de 2015)[2][3] fou un sociolingüista estatunidenc. Es va especialitzar en sociologia del llenguatge, planificació lingüística, educació bilingüe i etnologia de la comunicació. Fins a la seua mort, era professor emèrit en ciències socials a la Yeshiva University de Nova York i professor visitant en Educació a la Universitat Stanford.[4][5]
El punt de partida de Fishman en els estudis lingüístics va ser la identificació dels motius pels quals hi havia comunitats multilingües que mantenien la seva llengua i altres l'abandonaven. Així, en els primers estudis realitzats amb el també lingüista americà John J. Gumperz, van observar com les comunitats estables es caracteritzaven per tenir estructurades les funcions comunicatives reservades a cada llengua. A partir d'aquí, Fishman es va centrar a veure la societat com una entitat on les llengües ocupaven un lloc i va establir un esquema que coneixeria un gran èxit en el món de la sociolingüística: el concepte d'àmbit d'ús lingüístic, entès des del punt de vista de l'estructura social i el concepte de normes d'ús lingüístic, entès des de la perspectiva individual.