![]() ![]() | |
Tipus | pintura ![]() |
---|---|
Creador | Artemisia Gentileschi ![]() |
Creació | 1612 ↔ 1614 |
Gènere | art sacre ![]() |
Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) ![]() |
Basat en | Llibre de Judit ![]() |
Mida | 158,8 (![]() ![]() |
Col·lecció | palau de Capodimonte (Nàpols) ![]() |
Catalogació | |
Número d'inventari | Q 378 ![]() |
Catàleg | Orazio and Artemisia Gentileschi (en) ![]() Artemisia Gentileschi and the Authority of Art:(4) Artemisia (en) ![]() ![]() |
Judit i Holofernes és un quadre de la pintora italiana Artemisia Gentileschi, filla del pintor toscà Orazio Gentileschi. Mostra l'escena bíblica, relatada en el Llibre de Judit, en què la vídua hebrea Judit decapita el general assiri Holofernes. El quadre va ser executat cap a 1612-1613. Es tracta d'una pintura a l'oli sobre llenç, que mesura 158,8 cm d'alt i 125,5 cm d'amplada. Actualment es conserva al Museu de Capodimonte a Nàpols (Itàlia).
La pintura Judit i Holofernes, impressiona per la violència de l'escena que representa, i ha estat interpretada en clau psicològica i psicoanalítica, com un desig de venjança respecte a la violència que ella havia sofert, violada, enganyada i denigrada per Agostino Tassi. Quan va denunciar el fet, el tribunal la va torturar -a ell no el van castigar- per a verificar el seu testimoni.[1]
Artemisia va pintar una segona versió de Giuditta che decapita Oloferne (Judit i Holofernes), més gran que la versió de Nàpols i que avui es troba a la Galleria degli Uffizi a Florència. Aquesta Judit i Holofernes o Degollació d'Holofernes és considerada la seva obra mestra. Ella posa els seus mateixos trets al rostre de Judit (fàcilment identificables al seu Autorretrat amb llaüt (1617-1618)), atribuint a Holofernes els de Tassi (Agostino Tassi la va violar l'any 1612). La foscor i violència gràfica d'aquesta obra, la fredor amb què Judit decapita a Holofernes, s'atribueixen a la seva violació i al procés humiliant que la va seguir.[2] Per la cronològica amb el procés, alguns historiadors d'art han estimat veure, a l'escena de terrible violència el desig de venjança respecte a la violació soferta.
És evident en aquesta pintura la influència de Caravaggio.[3] El quadre evoca no solament la cruesa de la decapitació, sinó la mateixa actitud de l'heroïna bíblica, la Judit de Caravaggio al Palau Barberini, fins al punt que és difícil pensar que Artemisia no havia tingut forma de conèixer aquesta obra.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades brugues