Judit amb el cap d'Holofernes

Judit amb el cap d'Holofernes o Judit decapitant Holofernes és un episodi bíblic i un tema artístic relativament freqüent en l'art cristià. Apareix en el Llibre de Judit, un dels deuterocanònics;^{[Nota 1]} i ha estat representat en més de 114 pintures i escultures.^{[Nota 2]}

Judit, una bella vídua jueva de la qual està enamorat Holofernes, el general assiri que està a punt de destruir la ciutat de Betúlia, entra amb ell a la seva tenda i, aprofitant-se que ha quedat inconscient per haver begut en excés, li decapita amb seva pròpia espasa i fuig emportant-se'n el cap en una cistella, bossa o sarró. En les representacions artístiques sol aparèixer la figura d'una vella criada ajudant a Judit.

Els artistes han escollit entre dues possibles escenes:

• la de la decapitació, amb Holofernes jaient en un llit,
• la de l'heroïna emportant-se'n el cap.

Un vitrall de començament del segle xvi narra la història de forma seqüencial, representant dues escenes: en la primera i major Judit i Holofernes festegen en un banquet;^{[Nota 3][Nota 4]} en la segona i menor Judit i la criada porten el cap d'Holofernes en un sac, deixant el cos decapitat enrere.

Boticelli va representar les «Històries de Judit» en un díptic que mostra dues escenes simultànies: el Retorn de Judit a Betúlia i el Descobriment del cadàver d'Holofernes.

Més prolixa és la selecció d'escenes dels vitralls de la Santa Capella de París (segle xiii)^[8] o d'una sèrie de tapissos flamencs de la segona meitat del segle xvi (església de San Esteban de Burgos), que narra la totalitat de la història en deu obres: L'exèrcit de Nabucodonosor, L'avanç de l'exèrcit assiri, Escena bèl·lica, Arriba la guerra a Judà, Judit davant Holofernes, El banquet d'Holofernes, La decapitació d'Holofernes, Retorn a Betúlia i Judit mostra el cap d'Holofernes.^[9]

La utilització de la figura de la criada és un útil recurs iconogràfic per distingir el tema d'un altre similar: el de Salomé amb el cap de Joan Baptista, en què la dona (perversa en aquest cas) ha d'aparèixer sola, o davant del rei Herodes; a més en aquest cas el cap del Baptista s'exhibeix en una safata platejada.^{[Nota 5]}

També hi ha una tradició de representació, en l'art del nord d'Europa, en què Judit compta amb una minyona i amb una altra figura que carrega amb el cap; el que va merèixer atenció del iconògraf Erwin Panofsky, com un exemple de la complexitat del seu camp d'estudi.

En el Renaixement nòrdic el tema és un exemple comú de «dona poderosa» o «dona forta».^{[Nota 6]} La feminitat sexualitzada^[11] o erotitzada de Judit és d'interès per a molts artistes i tractadistes, especialment per la seva combinació problemàtica amb la violència masculinizadora (en alguns casos interpretada com a «castradora»)^[12] i per la seva relativa ambigüitat moral (és una heroïna proposta com a model de comportament, tot i que obté la seva victòria amb els seus «armes de dona» a través de l'engany, aprofitant els vicis de l'enemic en contra d'aquest). Judit és una de les «dones virtuoses» que Van Beverwijck^[13] esmenta en la seva apologia de la superioritat de la dona sobre l'home (1639).^[14]

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «Nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Nota"/> corresponent.