Back چوليو باجى ARZ Дзьюла Багі Byelorussian Julio Baghy Czech Julio Baghy German Julio Baghy English Julio Baghy Esperanto Julio Baghy French Baghy Gyula (író) Hungarian Julio Baghy Italian 버기 줄러 Korean
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 gener 1891  Szeged (Hongria) | ||
| Mort | 18 març 1967 (76 anys) Budapest (Hongria) | ||
| Causa de mort | malaltia | ||
| Sepultura | Cementiri del carrer Fiumei, 34/1. parcella, 1. sor, 38. sírhely | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Esperanto | ||
| Ocupació | esperantista (1911–), editor, actor, poeta, novel·lista, escriptor | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Poesia lírica | ||
| Família | |||
| Pares | Gyula Baghy i Mária Bodrogi | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
 | |||
Julio Baghy (en hongarès, Baghy Gyula) (Szeged, 13 de gener de 1891-Budapest, 18 de març de 1967) va ser un actor hongarès i un dels escriptors més importants en esperanto.
Va començar a aprendre esperanto l'any 1911. Va treballar d'actor i de mànager de teatre. Durant la Primera Guerra Mundial va ser capturat i, com a presoner de guerra, va estar-se sis anys a Sibèria. En tornar al seu país, va dedicar-se a l'esperanto gairebé de forma exclusiva com a escriptor, editor, actor i professor, formant amb Kálmán Kalocsay en nucli de l'anomenada escola literària de Budapest, amb qui va redactar la revista Literatura Mondo durant els anys 1920 i 1930. En aquest període va ser també professor itinerant d'esperanto segons el mètode Cseh en diferents països, com Estònia, Letònia, els Països Baixos i França.[1] La seva extensa obra literària, particularment els seus poemes, la seva participació en nombrosos congressos i la seva activitat pedagògica el van convertir en una figura immensament popular entre els esperantistes. William Auld el considera "després de Zamenhof, el parlant d'esperanto més popular del món".[2]