Julius Axelrod

Plantilla:Infotaula personaJulius Axelrod
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 maig 1912 Modifica el valor a Wikidata
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Mort29 desembre 2004 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Bethesda (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaJudean Memorial Gardens (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBethesda
Nova York Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióCity College de Nova York
George Washington University Medical School (en) Tradueix
Universitat de Nova York
Seward Park High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballBioquímica, farmacologia, neurociència i Neuroquímica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, científic, farmacòleg, neurocientífic, bioquímic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorNational Institutes of Health (1949–1984) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis


Find a Grave: 153727430 Modifica el valor a Wikidata

Julius Axelrod (30 de maig de 1912 - 29 de desembre de 2004) [1] va ser un bioquímic nord-americà. Va guanyar una part del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1970 juntament amb Bernard Katz i Ulf von Euler.[2][3][4][5] El Comitè Nobel el va homenatjar pel seu treball sobre l'alliberament i la recaptació de neurotransmissors de catecolamines, una classe de substàncies químiques del cervell que inclouen l'adrenalina, la norepinefrina i, com es va descobrir més tard, la dopamina. Axelrod també va fer importants contribucions a la comprensió de la glàndula pineal i com es regula durant el cicle son-vigília.[6][7][8]

  1. Iversen, L. Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 52, 2006, pàg. 1–13. DOI: 10.1098/rsbm.2006.0002. PMID: 18543469 [Consulta: free].
  2. Udenfriend, S. Science, 170, 3956, 1970, pàg. 422–423. DOI: 10.1126/science.170.3956.422. PMID: 4394111.
  3. Raju, T. N. Lancet, 354, 9181, 1999, pàg. 873. DOI: 10.1016/S0140-6736(99)80056-7. PMID: 10485764.
  4. Shafrir, E. Israel Journal of Medical Sciences, 30, 11, 1994, pàg. 869. PMID: 7982784.
  5. Shampo, M. A.; Kyle, R. A. Mayo Clinic Proceedings, 69, 2, 1994, pàg. 136. DOI: 10.1016/s0025-6196(12)61039-8. PMID: 8309264.
  6. Coyle, J. T. Molecular Psychiatry, 10, 3, 2005, pàg. 225–226. DOI: 10.1038/sj.mp.4001650. PMID: 15738927 [Consulta: free].
  7. Snyder, S. H. Nature, 433, 7026, 2005, pàg. 593. Bibcode: 2005Natur.433..593S. DOI: 10.1038/433593a. PMID: 15703735.
  8. Pincock, S. The Lancet, 365, 9457, 2005, pàg. 380. DOI: 10.1016/S0140-6736(05)17814-3. PMID: 15688459.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne