Julius Axelrod

Julius Axelrod

Biografia
Naixement	30 maig 1912 Nova York
Mort	29 desembre 2004 (92 anys) Bethesda (Maryland)
Sepultura	Judean Memorial Gardens (en)
Residència	Bethesda Nova York
Religió	Ateisme
Formació	City College de Nova York George Washington University Medical School (en) Universitat de Nova York Seward Park High School
Activitat
Camp de treball	Bioquímica, farmacologia, neurociència i Neuroquímica
Ocupació	químic, científic, farmacòleg, neurocientífic, bioquímic
Ocupador	National Institutes of Health (1949–1984)
Membre de	Royal Society Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències de l'RDA Associació americana per l'avanç de la ciència
Premis
(1992)  Premi Ralph W. Gerard en Neurociència (1989)  Premi Bristol-Myers Squibb a la recerca neurocientífica (26 abril 1979)  Membre estranger de la Royal Society (1978)  placa Schmiedeberg (1970)  Premi Nobel de Medicina o Fisiologia (1967)  Premi Gairdner  Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències

Julius Axelrod (30 de maig de 1912 - 29 de desembre de 2004) ^[1] va ser un bioquímic nord-americà. Va guanyar una part del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 1970 juntament amb Bernard Katz i Ulf von Euler.^[2][3][4][5] El Comitè Nobel el va homenatjar pel seu treball sobre l'alliberament i la recaptació de neurotransmissors de catecolamines, una classe de substàncies químiques del cervell que inclouen l'adrenalina, la norepinefrina i, com es va descobrir més tard, la dopamina. Axelrod també va fer importants contribucions a la comprensió de la glàndula pineal i com es regula durant el cicle son-vigília.^[6][7][8]