|
|||||
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | poder legislatiu poder executiu junta de govern ![]() | ||||
Història | |||||
Creació | 25 setembre 1808 | ||||
Data de dissolució o abolició | 30 gener 1810 ![]() | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
La Junta Suprema Central, també dita la Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya. Es va constituir el 25 de setembre de 1808 després de la victòria en la batalla de Bailén i després que el Consell de Castella declarés nul·les les abdicacions de Baiona.[1][2] Va estar vigent fins al 30 de gener de 1810.
Va ser formada inicialment pels representants de les Juntes Provincials, va tenir la seva seu a Aranjuez i va estar presidida pel comte de Floridablanca, amb un total de 35 membres.[3] En poques paraules, la missió de la Junta va ser la d'assumir el poder de l'Estat durant l'absència del rei, Ferran VII.
En dissoldre's la Junta, va ser creat el Consell de Regència d'Espanya i Índies, a partir del qual, després de la pèrdua gairebé completa del territori peninsular durant la Guerra del Francès, es convocaren les Corts de Cadis, que van acabar redactant la Constitució espanyola de 1812.