Justus von Liebig |
|
Naixement | 12 maig 1803 Darmstadt (Gran ducat de Hessen i del Rin) |
---|
Mort | 18 abril 1873 (69 anys) Múnic (Alemanya) |
---|
Sepultura | Antic Cementiri del Sud 48° 07′ 30″ N, 11° 33′ 48″ E / 48.124917°N,11.563361°E / 48.124917; 11.563361 |
---|
Residència | Gran ducat de Hessen i del Rin |
---|
Formació | Universitat de Bonn (1819–) Universitat d'Erlangen-Nuremberg |
---|
Director de tesi | Karl Wilhelm Gottlob Kastner |
---|
Es coneix per | Llei del mínim Refrigerant de Liebig |
---|
|
Camp de treball | Química |
---|
Lloc de treball | Múnic |
---|
Ocupació | químic, agrònom, professor d'universitat, inventor, escriptor |
---|
Ocupador | Universitat de Múnic Universitat de Giessen Universitat de Heidelberg |
---|
Membre de | |
---|
Alumnes | Friedrich Schädler, Alexey Nikitich Tikhomandritsky (en) i Franz Varrentrapp |
---|
Company professional | Eduard Vieweg |
---|
|
Estudiant doctoral | Carl Ernst Heinrich Schmidt, August Wilhelm von Hofmann, Benjamin Collins Brodie jr., Friedrich August Kekulé, Leopold von Pfaundler, Jacob Volhard, Leopold von Pfaundler, Johann Heinrich Jacob Müller, Benjamin Collins Brodie jr., Carl Remigius Fresenius, Adolph Strecker, Wilhelm Henneberg i Heinrich Will |
---|
Localització dels arxius | |
---|
|
Títol | Freiherr |
---|
Fills | Georg von Liebig, Hermann Liebig, Johanna Liebig |
---|
Parents | Jacob Volhard, nebot |
---|
|
|
Signatura |
|
|
Justus Liebig (Darmstadt, 12 de maig de 1803 – Múnic, Baviera, 18 d'abril de 1873),[1] va ser un químic alemany que va fer importants contribucions a la química agrícola i biològica i va ser considerat com un dels fundadors de la química orgànica.[2][3] Des del 1845 és anoblit i pot canviar el seu nom en Justus Freiherr (baró) von Liebig.
Com a professor de la Universitat de Giessen va idear el mètode d'ensenyament orientat al laboratori, i per tals innovacions, és considerat un dels més grans mestres de química de tots els temps.[4] Ha estat descrit com el "pare de la indústria dels fertilitzants" pel seu èmfasi en els principis essencials del nodriment dels vegetals. En estudiar el paper de l'humus en la nutrició de les plantes va descobrir que els vegetals es nodrien de nitrogen, fòsfor i diòxid de carboni. Dels seus descobriments en deriva l'impuls a la fabricació d'adobs químics industrials. La seva formulació de la Llei del mínim descriu l'efecte dels nutrients individuals en els cultius.[5] També van desenvolupar un procés de fabricació d'extractes de carn, i va fundar una empresa, la Liebig Extract of Meat Company, que posteriorment va registrar el cub de brou de carn de boví amb la marca Oxo.[6]
- ↑ Asimov, Isaac. «Liebig, Justus von». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 262. ISBN 8429270043.
- ↑ «Obituary Notices of Fellows Deceased». Proceedings of the Royal Society of London (1854–1905), 24, 1875, pàg. 27 - 37.
- ↑ «Justus von Liebig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ The Encyclopedia Americana (1920)/Liebig, Justus, Baron von. [Consulta: 15 febrer 2016]
- ↑ International Fertilizer Development Center (IFDC), United Nations Industrial Development Organization. Fertilizer manual. 3ª Ed. Boston: Kluwer Academic, 1998. ISBN 978-0792350118.
- ↑ Cansler, C «Where's the Beef?». Chemical Heritage Magazine, 31, (3), 2013. Arxivat de l'original el 2016-02-24 [Consulta: 15 febrer 2016].