Back كاليفي أهو Arabic كاليڤى اهو ARZ Kalevi Aho Danish Kalevi Aho German Kalevi Aho English Kalevi Aho Spanish Kalevi Aho Estonian Kalevi Aho Finnish Kalevi Aho French カレヴィ・アホ Japanese
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fi) Kalevi Ensio Aho  9 març 1949 (75 anys)Forssa (Finlàndia) | ||
| Formació | Acadèmia Sibelius (1969–1971) Forssa gymnasium (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, professor d'universitat | ||
| Ocupador | Universitat de Hèlsinki | ||
| Gènere | Òpera i simfonia | ||
| Professors | Einojuhani Rautavaara | ||
| Instrument | Violí | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Premis | |||
      
| |||
Kalevi Aho (Forssa, Finlàndia, 9 de març de 1949) és un compositor finlandès.[1]
Aho estudià composició a l'Acadèmia Sibelius amb Einojuhani Rautavaara, i rebé el diploma el 1971. Continuà els estudis durant un any a Berlín, amb Boris Blancher. Fou professor de teoria de la música en la Universitat de Hèlsinki de 1974 a 1988, i en la càtedra de l'Acadèmia Sibelius de 1988 a 1993.[2]
Es convertí en compositor resident de l'Orquestra Simfònica de Lahti el 1992. El director Osmo Vänska ha enregistrat moltes de les seves grans obres per a orquestra. També ha treballat com a compositor independent, amb una beca de l'Estat, des de 1993.
Conegut principalment com a compositor a gran escala, fins al dia d'avui Aho ha compost: 17 simfonies, 12 concerts, 4 òperes i algunes obres vocals. La seva música de cambra inclou diversos quintets, quartets, sonates i obres per a solo. Aho assolí la fama amb la seva primera simfonia (1969) i el segon quartet de corda (1970).
Les seves obres d'aquesta època (anys 70) mostren per exemple trets neoclàssics i una preocupació pel contrapunt (especialment les fuges), i representacions estilitzades en les formes majors, com el vals. Durant aquesta dècada, escriví en estils modernista i postmodernista. El seu ús de la ironia i juxtaposició d'estats d'ànim, contrasts i estils musicals i gèneres s'ha comparat a Gustav Mahler i Alfred Schnittke. La seva música també mostra la influència d'Einojuhani Rautavaara (sobretot quan evoca misterioses textures), i Dmitri Xostakóvitx.
La seva música ha estat enregistrada per BIS registres.
Actualment viu a Hèlsinki.
Llistat d'òperes:[3]
- Avain (La clau) (1978-79)
- Hyönteiselämää (Vida d'insecte) (1975)
- Ennen kuin me kaikki olemme hukkuneet (Abans que ens ofeguem tots) (1995-1999)
- Salaisuuksien kirja (El llibre dels secrets) (1998)
- Frida y Diego (Frida i Diego) (2012-13)
- ↑ «Kalevi Aho - Komponisten der Gegenwart (KDG)». [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ «Kalevi Aho» (en anglès). BBC Music. [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ World Encyclopedia of Contemporary Theatre (en anglès). vol.1. Routledge, 2013, p. 263. ISBN 1136402896.