Kammerspielfilm (alemany: cinema de cambra) és un gènere cinematogràfic en el context del cinema mut alemany de la República de Weimar que visqué el seu moment àlgid entre 1921 i 1925. Aquest estil es defineix pels seus retrats íntims i realistes de la vida de la classe mitjana baixa,[1] molt influït per formes del teatre i la literatura psicologista i naturalista, i sovint és aparellat amb l'expressionisme com a gènere oposat. Es van realitzar molt pocs llargmetratges seguint aquests principis, si bé es consideren gairebé tots clàssics.[2]