Biografia | |
---|---|
Naixement | 10 març 1878 Gant (Bèlgica) |
Mort | 24 agost 1929 (51 anys) Zwijnaarde (Bèlgica) |
Sepultura | Campo Santo (oc) |
Formació | Universitat de Gant |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura flamenca |
Ocupació | escriptor, periodista, poeta, professor d'universitat |
Activitat | (Floruit: 1917 ) |
Ocupador | Universitat de Gant |
Membre de | |
Moviment | Simbolisme |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Germans | Gustave van de Woestijne |
|
Carolus Petrus Eduardus Maria "Karel" van de Woestijne (Gant, 10 de març del 1878 – Zwijnaarde, 24 d'agost del 1929) fou un escriptor flamenc, introductor a Flandes del simbolisme, que en la seva obra té un caràcter neoromàntic.[1]
Estudià filologia germànica a la Universitat de Gant, on va venir a contacte amb simbolisme francès. Va viure a Sint-Martens-Latem des de l'abril de 1900 fins al gener 1904, i des d'abril de 1905 fins a novembre de 1906. Allí va escriure Laetemsche brieven over de lente, per al seu amic Adolf Herckenrath (1901). El 1907 va traslladar-se a Brussel·les, i el 1915 va anar a viure a Pamel, on hi va escriure De leemen torens juntament amb Herman Teirlinck.
Des del 1906 fou corresponsal del Nieuwe Rotterdamsche Courant a Brussel·les. Entre 1920 i 1929 va ensenyar història de la literatura holandesa a la Universitat de Gant. Fou editor, successivament, de les revistes il·lustrades Van Nu en Straks (segona sèrie, 1896-1901) i Vlaanderen (1903-1907). De la revista il·lustrada Vlaanderen n'esdevingué secretari del redacció el 1906. El 1910 publicà una versió en prosa de la Ilíada en neerlandès.[2] Des del 1925 fins a la seva mort el 1929, va viure a Zwijnaarde, a prop de Gant. Va ser enterrat en el Cementiri de Campo Santo.