El karma (mot sànscrit, escrit en devanagari " कर्म ", i dit en pali kamma: fer, acte) és un terme de la filosofia índia que designa el principi de la causalitat universal que resulta de l'acció. Es tracta d'una noció essencial del funcionament del samsara (o "cicle de les reencarnacions"), un dels fonaments del pensament indi; dins d'aquest context, el karma és el conjunt d'actes –positius, negatius o neutres– que efectua cada individu i que marquen la seva consciència, condicionant les seves futures encarnacions.[1]
La llei del karma és el centre de les religions originades a l'Índia: hinduisme, sikhisme, budisme i jainisme. Tot i que en el budisme es limita als pensaments, paraules i accions voluntàries i no a totes com en l'hinduisme: els efectes de tots aquests actes creen les experiències presents i futures i fan la persona responsable de la seva pròpia vida.