![]() ![]() | |
![]() ![]() | |
Tipus | gestor de contrasenyes ![]() |
---|---|
Versió inicial | 13 novembre 2003 ![]() |
Versió estable | |
Llicència | GNU GPL 2.0 o posterior ![]() |
Disponible en | |
Característiques tècniques | |
Sistema operatiu | Microsoft Windows, Linux, macOS, Android, iOS, BlackBerry 10 i BSD ![]() |
Plataforma | .NET Framework i Projecte Mono ![]() |
Escrit en | C++ i C# ![]() |
Format de fitxer d'escriptura | |
Equip | |
Més informació | |
Lloc web | keepass.info (anglès) ![]() |
Blog | Blog oficial ![]() |
SourceForge | keepass ![]() |
Seguiment d'errors | Seguiment d'errors ![]() |
Free Software Directory | KeePass ![]() |
Id. Subreddit | KeePass ![]() |
Id. Framalibre | keepass ![]() |
Guia d'usuari | Guia d'usuari ![]() |
| |
KeePass Password Safe és un gestor de contrasenyes gratuït i de codi obert principalment per a Windows. Admet oficialment també els sistemes operatius macOS i Linux mitjançant l'ús de Mono.[1] A més, hi ha diversos ports no oficials per a dispositius Windows Phone, Android, iOS i BlackBerry, que normalment funcionen amb la mateixa base de dades de contrasenyes copiada o compartida (remota).[2][3][4][5][6] KeePass emmagatzema noms d'usuari, contrasenyes i altres camps, incloses notes de forma lliure i fitxers adjunts, en un fitxer xifrat. Aquest fitxer es pot protegir amb qualsevol combinació d'una contrasenya mestra, un fitxer de clau i els detalls actuals del compte de Windows. Per defecte, la base de dades KeePass s'emmagatzema en un sistema de fitxers local (a diferència de l'emmagatzematge al núvol).
KeePass ve en dues variants diferents: KeePass 1.x i KeePass 2.x. Tot i que la variant 1.x és la variant anterior, s'admet indefinidament segons declarà Dominik Reichl: "2.x no és el successor d'1.x, i 1.x no està mort".[7] KeePass 2.x té una base de programari diferent en C# en lloc de l'antic C++. Principalment, les funcions de comunicació s'amplien a KeePass 2.x: autenticació amb el compte d'usuari de Windows, edició de bases de dades remota i compartida, així com molts connectors que permeten la comunicació i l'autenticació amb diferents navegadors web, bases de dades i molt més.[8][9]
KeePass 1.x i 2.x admeten una sèrie de connectors, tot i que 2.x permet més connectors.[9] Té un generador de contrasenyes i funció de sincronització, admet l'autenticació de dos factors i té un mode d'escriptori segur. Pot utilitzar una funció d'ofuscament de tipus automàtic de dos canals per oferir protecció addicional contra els keyloggers. KeePass pot importar des de més de 30 gestors de contrasenyes més utilitzats.[10]
Un article de Consumer Reports del 2017 va destacar KeePass com un dels quatre gestors de contrasenyes més utilitzats, al costat de 1Password, Dashlane i LastPass. Va notar que KeePass era popular entre els aficionats a la tecnologia i subratllava el seu alt nivell de seguretat, comparable al dels seus competidors de pagament.[11]
Un estudi dels avaluadors de seguretat independents del 2019 va descriure KeePass, així com altres gestors de contrasenyes àmpliament utilitzats, com a incapaços de controlar la tendència de Windows 10 a deixar les contrasenyes en text clar a la memòria RAM després que es mostrin mitjançant la GUI controlada per Windows.[12] A més, diversos projectes de GitHub com KeeFarce, KeeThief i Lazanga s'han dedicat específicament a atacar KeePass en execució amb l'objectiu de robar totes les dades en cas que l'amfitrió sigui compromès. És important destacar que KeePass no ofereix protecció contra aquests tipus de robatoris de contrasenyes. Com va afirmar Dominik Reichl, el desenvolupador de KeePass, "ni KeePass ni cap altre gestor de contrasenyes es pot executar de manera màgica en un entorn insegur i infectat per programari espia".[13]