El terme kerigma (o, catalanitzat més conformement a la tradició, cerigma)[1] prové del grec κήρυγμα:[2] “el que és anunciat o proclamat per un herald (ban, anunci, proclamació, declaració, ordre etc.)”. Es tracta d'un deverbatiu del verb κηρύσσειν, que significava “ésser herald; proclamar, anunciar, pregonar”. Aquest verb subjacent, κηρύσσειν, el trobem, per exemple, a la Epístola als Filipencs:
« | ¹⁵Alguns, és cert, prediquen el Crist fins per enveja i rivalitat, però d'altres també amb bona voluntat; ¹⁶aquests ho fan enduts per la caritat, sabent que sóc destinat a defensar l'evangeli, ¹⁷mentre que els altres anuncien el Crist per rivalitat, no pas amb intenció pura, imaginant-se que afegeixen afliccions a les meves cadenes, ¹⁸però, què hi fa? Després de tot, sia per un motiu fingit, sia de debò, ja que el Crist és anunciat, me n'alegro i me n'alegraré sempre <...>[3] | » |
— Filipencs 1, 15-18 |
« | ⁵Felip va baixar a la província de la Samaria, i els predicava el Messies.[4] | » |
— Fets 8, 5 |
Es tracta d'un gènere literari bíblic que actualment és representat com l'anunci d'una bona notícia. Aquest mot s'aplica a la proclamació dels cristians que s'inicia poc després de la mort de Jesús de Natzaret.