Back خالصة Arabic খালসা Bengali/Bangla Khalsa English Khalsa Spanish خالصه (سیک) Persian Khālsā French ખાલસા Gujarati ח'אלסה (סיקיזם) HE ख़ालसा Hindi Khalsa ID
Khalsa' (en panjabi: ਖ਼ਾਲਸਾ "els purs") és un concepte que fa referència tant a un grup especial de guerrers sikh iniciats, així com a la comunitat que considera el sikhisme com la seva fe.[1][2] La tradició khalsa es va iniciar el 1699 per par del darrer gurú vivent del sikhisme, Guru Gobind Singh. La seva formació va ser un esdeveniment clau en la història del sikhisme.[2] La fundació de la khalsa és celebrada pels sikhs durant la festivitat del Vaisakhi.[3][4][5]
Guru Gobind Singh va iniciar la tradició de la khalsa després que el seu pare fos decapitat per resistir-se a la persecució religiosa contra els no musulmans (principalment els hindús del Caixmir) perpetrada per part de l'emperador mogol Aurangzeb, aleshores en el poder.[6][7][8] Guru Gobind Singh va crear i iniciar la khalsa com uns guerrers que tenien l'obligació de protegir els innocents de qualsevol forma de persecució religiosa.[9] La khalsa rva redefinir la tradició sikh des dels seus inicis. Formulava una cerimònia d'iniciació (amrit pahul, cerimònia del nèctar) i normatives de conducta pels guerrers khalsa. També es van crear noves institucions per la direcció temporal dels sikhs, substituint el sistema de masands que havien mantingut els primers gurús del sikhisme. Adicionalment, la khalsa va proveir una visió política i religiosa per la comunitat sikh.[1][10][11]:127
Quan era iniciat, un sikh khalsa rebia els títols de Singh (els homes) i Kaur (les dones). Les normes vitals, inclòs un codi de comportament (Rahit, com ara la prohibició de fumar tabac o ingerir alcohol o carn), i un codi de vestuari (les cinc "K").[11]:121–126 En contrast amb un sikh khalsa, un sikh sahajdhari és aquella persona que segueix les ensenyances dels gurús sikh, però que no ha pres part en la iniciació. Els sikh sahajdhari no accepten alguns dels elements de vestuari o comportament que segueixen els sikh khalsa.[12] Històricament, els khalsa ha estat predominantment una institució masculina, essent l'autoritat normalment associada a líders masculins. En època contemporània, la institució s'ha obert més a les dones, però la seva autoritat es manté entre els sikhs masculins.[1][13]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Khalsa: Sikhism, Encyclopaedia Britannica
- ↑ 2,0 2,1 Nikky-Guninder Kaur Singh. Birth of the Khalsa, The: A Feminist Re-Memory of Sikh Identity. State University of New York Press, 2012, p. xi. ISBN 978-0-7914-8266-7.
- ↑ Cath Senker. My Sikh Year. The Rosen Publishing Group, 2007, p. 10. ISBN 978-1-4042-3733-9., Quote: "Vaisakhi is the most important mela. It marks the Sikh New Year. At Vaisakhi, Sikhs remember how their community, the Khalsa, first began."
- ↑ William Owen Cole; Piara Singh Sambhi The Sikhs: Their Religious Beliefs and Practices. Sussex Academic Press, 1995, p. 63. ISBN 978-1-898723-13-4.[Enllaç no actiu], Quote: "The Sikh new year, Vaisakhi, occurs at Sangrand in April, usually on the thirteenth day."
- ↑ Knut A. Jacobsen. South Asian Religions on Display: Religious Processions in South Asia and in the Diaspora. Routledge, 2008, p. 192. ISBN 978-1-134-07459-4., Quote: "(...) for the Sikhs, it [Baisakhi] celebrates the foundation of the Khalsa in 1699."
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesMandair2013p53 - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadescs2013 - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesfenech4 - ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadescolesambhi36 - ↑ Singh, Teja. A Short History of the Sikhs: Volume One. Patiala: Punjabi University, 2006, p. 107. ISBN 8173800073.
- ↑ 11,0 11,1 Singh, Kartar. Life of Guru Gobind Singh. Ludhiana, India: Lahore Bookshop, 2008.
- ↑ Sikhism: Sects and Other Groups, Encyclopaedia Britannica
- ↑ Wendy Doniger. Merriam-Webster's Encyclopedia of World Religions. Merriam-Webster, 1999, p. 636. ISBN 978-0-87779-044-0.