 Kolimita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₇Hg₆ |
| Epònim | Riu Kolimà |
| Nom IUPAC | hexamercuriur d'heptacoure |
| Classificació | |
| Categoria | elements natius > aliatges |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 1.AD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 1.AD.10 |
| Dana | 1.1.9.1 |
| Heys | 1.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9.41Å |
| Color | blanc estany en noves fractures que passa a marró fosc a l'aire |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 13.0-13.1 g/cm³ |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1979-046 |
| Símbol | Kym |
| Referències | [1] |
La kolimita[2] o kolymita[3] és un mineral de la classe dels elements. El seu nom fa referència al riu Kolimà, óblast de Magadan, Rússia, en les proximitats del qual fou descoberta l'any 1980. Fou descrita per E.A. Markova, N.M. Chernitsova, Y.S. Borodaev, L.S. Dubakina i O.E. Yushko-Zakharova el 1980.[4]
- ↑ «Kolymite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 setembre 2014].
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 31 agost 2014].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Kolymite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012].