Kompromat és un terme rus per referir-se a documents i informació comprometedors políticament o en altres vessants de la vida privada d'una figura pública,[1] recollits per la policia política o pels serveis secrets.[2] És un mot creuat d'origen rus, компромат, compost de Компромети́рующий материа́л, komprometíruiusxi material, que vol dir «material comprometedor».[3][4] L'objectiu és eliminar un adversari per organitzar la seva mort civil.[5]
Aquests documents, fotos, àudios, vídeos… reals o fabricats, es fan servir per a campanyes de publicitat negatives, xantatge, o per assegurar lleialtat.[6][7] El kompromat és una eina molt habitual en la política interna i internacional que va ser desenvolupada a la perfecció pels serveis secrets de la Rússia soviètica[8] que continuen fent servir alegrement a Rússia, els estats postsoviètics i altres estats,[9][10] com ara Espanya,[2] on José Manuel Villarejo n'hauria desenvolupat una versió ibèrica.[11] Com l'explica l'historiador Xavier Diez: «No calia que el material compromès fos veritat, només que ho semblés, que resultés versemblant, de manera que la falsificació de proves era pràcticament una sofisticada indústria, on imagino, devien donar feina als millors guionistes.»[4]
- ↑ «Qué es el "kompromat", la vieja táctica rusa para conseguir información comprometedora y chantajear» (en castellà). BBC News, 12-01-2017.
- ↑ 2,0 2,1 Juliana, Enric «Kompromat». La Vanguardia, 19-11-2012.
- ↑ Müller-enbergs, Helmut. «Kompromat» (en alemany). Das MfS-Lexikon. Das Bundesarchiv. [Consulta: 26 maig 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Diez, Xavier. «Kompromat». Espai de Dissidència. VilaWeb, 27-04-2018. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ Álvaro, Francesc-Marc «L’hora del kompromat». Nació digital, 29-10-2020.
- ↑ Hoffman, David. The oligarchs : wealth and power in the new Russia (en anglès). Nova edició actualitzada de 2011. Nova York: Public Affairs, 2003. ISBN 978-1-61039-111-5.
- ↑ Koltsova, Olessia. News media and power in Russia. Londres: Routledge, 2006, p. 108. ISBN 0-415-34515-4.
- ↑ White, Stephen; McAllister, Ian. Mass Media and Political Communication in New Democracies. Routledge, 2006, p. 225–226. ISBN 0-415-33779-8. «Politics and the Media in Post-Communist Russia»
- ↑ Wheatley, Jonathan. Georgia from National Awakening to Rose Revolution: Delayed Transition in the Former Soviet Union. Ashgate Publishing, 2005, p. 104–105. ISBN 0-7546-4503-7.
- ↑ Lielich, Milan «Operation Smear Campaign» (en anglès). The Ukrainian Week, 10-09-2013.
- ↑ Cadenes, Núria «No és Villarejo». El Temps, 1962, 17-01-2022 [Consulta: 26 maig 2022].