Back كليوباترا (فيلم 1970) ARZ Cleopatra (1970 film) English کلئوپاترا (فیلم ۱۹۷۰) Persian Kureopatora French Cleopatra (film 1970) Italian クレオパトラ (1970年の映画) Japanese 클레오파트라 (1970년 영화) Korean Cleopatra (1970) Dutch Cleopatra (1970) NB Kureopatora Portuguese
クレオパトラ  | ||
|---|---|---|
| Fitxa | ||
| Direcció | Eiichi Yamamoto i Osamu Tezuka | |
| Producció | Osamu Tezuka | |
| Música | Isao Tomita | |
| Productora | Mushi Production (en)  | |
| Dades i xifres | ||
| País d'origen | Japó | |
| Estrena | 1970 | |
| Durada | 112 min | |
| Idioma original | japonès | |
| Color | en color | |
| Descripció | ||
| Gènere | hentai i pel·lícula d'animació amb personatges LGBT | |
| Lloc de la narració | Roma | |
       
| ||
| ||
Kureopatora (クレオパトラ)[1] és una pel·lícula d'animació japonesa del 1970 considerada de les primeres obres d'animació del gènere hentai[2] (incloent-lo en el gènere geogràfic del pinku eiga).[3] És la segona pel·lícula de la trilogia formada per (Senya Ichiya Monogatari (1969) i Kanashimi no Beradonna (1973)).[4] Combina la comèdia amb la ciència-ficció. Fou co-dirigida per Osamu Tezuka i Eiichi Yamamoto i produïda per Mushi Production. Tracta sobre tres persones del futur que viatgen pel temps al temps de Cèsar.[5] Es va fer amb menys pressupost que l'anterior de Tezuka, Sen'ya ichiya monogatari (1969).[6]
És una de les pel·lícules influïdes per les obres d'animació experimental produïdes per Mushi Production durant la dècada del 1960 (títols en anglès: Tales of the Street Corner (1962), Male (1962), Memory (1964), Mermaid (1964), Cigarettes and Ashes (1965), Drops (1965), Pictures at an Exhibition (1966) i Genesis (1968)).[7] Tezuka utilitzà l'humor i l'erotisme per a atreure un públic adult.[8] L'escena de la mort de Cèsar té influències del teatre kabuki i l'estètica superflat xilogràfica.[9]
Als Estats Units va aparèixer a les pantalles l'abril de 1972 a Nova York.[10] Fou classificada com a pel·lícula pornogràfica[2] malgrat no haver sigut passada per Motion Pictures Association of America per a qualificar-la.[11] El 2017 Third Window Films comprà els drets d'emissió de la pel·lícula.[5]
- ↑ De Cecchi, Francesca. Animerama: la sensualità sperimentale. Analisi della trilogia cinematografica d'animazione per adulti realizzata presso la Mushi Production di Tezuka Osamu (Tesi), 2014, p. 14.
- ↑ 2,0 2,1 Sarmiento, José «Pantalla caliente: las formas del placer». Ventana indiscreta, 10, 2015, pàg. 14.
- ↑ Wieber, Anja. «Non‐western Approaches to the Ancient World: India and Japan—Classical Heritage or Exotic Occidentalism?». A: A Companion to Ancient Greece and Rome on Screen. Malden: John Wiley & Sons, 2017, p. 336. ISBN 9781118741351.
- ↑ Martí i Escayol, Maria Antònia «La recepción e la obra de Osamu Tezuka en España». Kokoro: Revista para la difusión de la cultura japonesa, Extraordinari 1, 2013. ISSN: 2171-4959.
- ↑ 5,0 5,1 «Third Window Films Acquires Tezuka's Adult Cleopatra». Anime News Network, 13-09-2017 [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ Clements, Jonathan «Tezuka's Anime Revolution in Context». Mechademia, 8, 1, 2013, pàg. 222. DOI: 10.1353/mec.2013.0013.
- ↑ Gan, 2006, p. 180.
- ↑ Gan, 2006, p. 191.
- ↑ Pusztai, Beáta «Adapting the Medium: Dynamics of Intermedial Adaptation in Contemporary Japanese Popular Visual Culture». Acta Universitatis Sapientiae, Film and Media Studies, 10, 1, 01-01-2015, pàg. 146. DOI: 10.1515/ausfm-2015-0031.
- ↑ «The Mike Toole Show - Tezuka Time». Anime News Network, 2010 [Consulta: 13 novembre 2017].
- ↑ O'Halloran, Michelle. Only Yesterday and the Transnational Power of Anime (Tesi), 2017, p. 17-18.