Back The Left for the Right to Decide English L'Esquerra pel Dret a Decidir Spanish La Gauche pour le droit de décider French L’Esquerra pel Dret a Decidir Polish
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític  | ||||
| Ideologia | independentisme socialdemocràcia | ||||
| Història | |||||
| Fusió | Esquerra Republicana de Catalunya Nova Esquerra Catalana Catalunya Sí | ||||
| Reemplaça | Europa dels Pobles | ||||
| Creació | 2014 | ||||
| Reemplaçat per | Ara Repúbliques | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Persona rellevant | Josep Maria Terricabras | ||||
| Afiliació europea | Aliança Lliure Europea | ||||
| Grup al Parlament Europeu | Els Verds-Aliança Lliure Europea | ||||
| Diputats al Parlament Europeu | 2 / 751 | ||||
| Lloc web | www.noupais.eu | ||||
 | |||||
L'Esquerra pel Dret a Decidir és una coalició formada de cara a les eleccions al Parlament Europeu de 2014 i integrada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Nova Esquerra Catalana (NEC) i Catalunya Sí (CAT SÍ).[1] A banda d'aquests partits polítics també donen suport a la candidatura l'associació Socialisme, Catalunya i Llibertat i l'organització juvenil Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.[2] Els eixos fonamentals del seu programa electoral són la defensa del dret d'autodeterminació i la independència de la nació catalana, així com el foment de la justícia social i el benestar de la ciutadania.[3]
La candidatura fou liderada pel filòsof Josep Maria Terricabras, de Catalunya Sí, seguit de l'economista Ernest Maragall, de Nova Esquerra Catalana, i el politòleg Jordi Solé, d'Esquerra Republicana de Catalunya.[4] El representant de Socialisme, Catalunya i Llibertat és Gabriel Fernández i el de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya Andreu Criquet. La coalició també inclou independents com Laura Castel, responsable territorial del Moviment Demòcrata Català a Tarragona,[5] Margalida Miquel, exbatllessa de Llubí, i Teresa Sastre, presidenta de l'Associació d'Usuaris del Tren.
En aquells comicis, la candidatura obtingué dos escons. Aquest fet va determinar que Josep Maria Terricabras obtingués el càrrec d'eurodiputat. Així mateix, el líder de Nova Esquerra Catalana, Ernest Maragall, també va sortir escollit, ja que encapçalava la llista en segon lloc.[6] Ara bé, està previst que Maragall finalitzi la legislatura a mitjan mandat, ja que aquest fou l'acord al qual van arribar les parts abans de les eleccions.[6] En substitució de Maragall assumirà el càrrec el número tres de la llista, el militant d'ERC i batlle de Caldes de Montbui, Jordi Solé.[6]
- ↑ Marta Rovira: "Les paperetes del 25-M han de portar un missatge pel 9-N i en tots els idiomes: Votarem!", Ara.
- ↑ Esquerra Republicana – NECat – Catalunya Sí Arxivat 2014-04-07 a Wayback Machine., Esquerra Republicana de Catalunya.
- ↑ Comencem el nou país. Ara, a Europa Arxivat 2014-05-03 a Wayback Machine., programa electoral d'Esquerra Republicana, Nova Esquerra Catalana i Catalunya Sí.
- ↑ Prominent Socialist Ernest Maragall to run with the Left-Wing Catalan Independence Party (ERC), Catalan News Agency.
- ↑ Per què em presento a la candidatura d'ERC a les europees Arxivat 2014-04-29 a Wayback Machine., El Matí.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Ernest Maragall només serà eurodiputat mitja legislatura». ACN.cat, 26-05-2014. [Consulta: 24 novembre 2014].[Enllaç no actiu]