L'Estany

Per a altres significats, vegeu «Estany (embassament)».

L'Estany

Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 52′ 06″ N, 2° 06′ 42″ E / 41.8683°N,2.1116°E / 41.8683; 2.1116
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Moianès
Capital	l'Estany
Població humana
Població	401 (2024) (38,93 hab./km²)
Llars	10 (1553)
Gentilici	Estanyés, estanyéssa
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	10,3 km²
Altitud	870 m
Limita amb	Santa Maria d'Oló Muntanyola Moià
Partit judicial	Manresa
Identificador descriptiu
Codi postal	08148
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08079
Codi IDESCAT	080790
Lloc web	estany.cat

L'Estany és un poble, cap del municipi del seu nom, pertanyent a la comarca del Moianès des de la creació d'aquesta el 2015. Abans estava adscrit a la comarca del Bages.

És al nord del centre de la comarca del Moianès, al límit amb Osona pel costat nord-est. Eclesiàsticament pertany al Bisbat de Vic, dins de l'arxiprestat del Moianès, i al partit judicial de Manresa, ciutat de la qual depèn des del punt de vista de l'Administració d'Hisenda i del registre de la propietat.

El Camí català de Sant Jaume creua el municipi

	Santa Maria d'Oló
Santa Maria d'Oló		Muntanyola
	Moià

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 9 4 10 209 244 623 638 497 440 447

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 439 494 453 491 457 365 382 386 373 373

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 382 390 398 404 405 383 385 389 398 407

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 404 393 408 391 401 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

La major part del terme municipal de l'Estany està formada per la plana on hi havia hagut l'estany que va donar nom al poble, que està arrecerat al nord pel serrat del puig de la Caritat. S'alça a la vora d'on hi havia l'estany, ja desaparegut, que havia estat un bon lloc per a la caça des de temps prehistòrics. En èpoques de forta secada, les aigües de l'estany baixaven de nivell i creaven aiguamolls que constituïen un bon entorn per diverses aus, com els ànecs.

El 1554 l'abat Carles de Cardona manà ampliar el sistema de recs i canals existents per tal d'escórrer les aigües de l'estany. La intenció era evitar que l'aigua estancada fes proliferar insectes que escampessin epidèmies de paludisme. En aquells anys hom culpava l'aigua de l'estany de la insalubritat de la zona. D'altra banda, interessava ampliar les terres de conreu. La mina, tal com la coneixem actualment, va ser construïda entre els anys 1734 i 1737, pels decisió dels canonges que administraven el poble i el terme de l'Estany. La mina,^[1] construïda en pedra seca, fa 425 metres de llargada dels quals 390 m. són coronats per una volta de canó i la resta amb llosa plana,;1,10 metres d'amplada i 2,40 metres d'alçada.

Tot i així, l'antiga conca lacustre de l'estany encara es torna a entollar en èpoques de grans pluges, com per exemple l'any 1969, que es va omplir fins a vessar.^[2]

A ponent de la conca de l'Estany hi ha una zona orogràficament molt accidentada, organitzada a partir de les valls que formen el torrent del Gomis i el riu Sec, afluents de la riera de Malrubí i, a través seu, del Llobregat. Al nord hi ha la conca de la riera de l'Estany i a llevant, la de la riera de Postius, que aflueixen, totes dues, a la riera d'Oló, afluent de la Gavarresa, també de la conca del Llobregat.