L'amore dei tre re

L'amor dels tres reis

Italo Montemezzi
Títol original	L'amore dei tre re
Forma musical	òpera
Compositor	Italo Montemezzi
Llibretista	Sem Benelli
Llengua original	Italià
Basat en	Obra homònima de l'escriptor
Gènere	Postverisme
Parts	Tres
Personatges	Archibaldo, rei d'Altura (baix) - Nazzareno De Angelis Manfredo, el seu germà (baríton) - Carlo Galeffi Fiora, esposa de Manfredo (soprano) - Luisa Villani Avito, l'antic príncep d'Altura (tenor) - Edoardo Ferrari-Fontana Flaminio, un guàrdia del castell (tenor) - Giordano Paltrinieri Una serventa (soprano) - Fernanda Guelpi Una noia (soprano) - Enrica Merli Un noi (tenor) - Cesare Spadoni Una dona gran (mezzo-soprano) - Rosa Garavaglia Veu fora de l'escenari (veu blanca)
Estrena
Estrena	10 d'abril de 1913
Escenari	Teatro alla Scala de Milà,
Director musical	Tullio Serafin
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	25 de desembre de 1930 (estrena a Espanya)

L'amore dei tre re és una òpera en tres actes d'Italo Montemezzi, amb llibret de Sem Benelli, basat en l'obra homònima de l'escriptor. S'estrenà al Teatro alla Scala de Milà el 10 d'abril de 1913. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 25 de desembre de 1930.^[1]

L'òpera de Montemezzi va ser un gran èxit que va llançar la carrera de Montemezzi, però el fracàs de la seva següent òpera La nave li va girar l'esquena a la composició operística.^[2] Presenta nombroses similituds amb el Tristany i Isolda de Wagner. Precisament aquesta incorporació d'elements wagnerians a l'òpera italiana ha estat una de les troballes més reconegudes de l'obra de Montemezzi. Va ser un títol que va fer furor durant una època al Metropolitan de Nova York i que alguns grans cantants no han menyspreat gravar.^[3]