![]() Primera pàgina del manuscrit original | |
Títol original | La damnation de Faust (fr) ![]() |
---|---|
Forma musical | òpera ![]() |
Compositor | Hector Berlioz |
Llibretista | Hector Berlioz, Gérard de Nerval i Almire Gandonnière |
Llengua original | francès |
Basat en | Primera part del Faust de Goethe (Johann Wolfgang von Goethe ![]() |
Creació | 1845 ![]() |
Data de publicació | segle XIX ![]() |
Gènere | légende dramatique |
Parts | quatre |
Catalogació | H 111[1] |
Format per | Autrefois, un roi de Thulé (en) ![]() ![]() |
Opus | 24 ![]() |
Personatges | Marguerite (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
Estrena | |
Estrena | 6 de desembre de 1846 |
Escenari | Opéra-Comique de París, |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | en concert: 18 de febrer de 1884 (estrena a Espanya) escenificada: 18 de novembre de 1903 |
La Damnation de Faust (La damnació de Faust), opus 24, és una òpera en quatre actes d'Hector Berlioz, amb llibret del mateix compositor amb l'ajuda de Gérard de Nerval i Almire Gandonnière, basat en la primera part del Faust de Goethe que Gérard de Nerval havia traduït el 1828. S'estrenà a l'Opéra-Comique de París el 6 de desembre de 1846. De la mateixa manera que Goethe havia partit del Doctor Faustus de Christopher Marlowe, Berlioz va partir del Faust de Goethe i el va convertir en una mena d'autoretrat musical. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 18 de febrer de 1884 en forma de concert i el 18 de novembre de 1903 com a òpera.[2]