Back La Revue blanche Czech La Revue blanche German La Revue Blanche English La Revue Blanche Spanish روو بلانش Persian La Revue blanche French La Revue Blanche Galician La revue blanche Italian La Revue blanche Polish La Revue blanche Russian

La Revue blanche

Infotaula de publicacions periòdiquesLa Revue blanche

Modifica el valor a Wikidata

Misia Sert a la portada per Henri de Toulouse-Lautrec (1895) Modifica el valor a Wikidata
Tipuspublicació periòdica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Data d'inici1r desembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalitzaciómaig 1903 Modifica el valor a Wikidata
FundadorThadée Natanson Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióLieja i París Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata

La Revue blanche (1889-1903) va ser una revista bimensual d'art i literatura d'inspiració anarquista.[1] Va parèixer primer a Lieja[2] i des de l'octubre 1891 a París, editat pels tres germans (Alexandre, Tadeusz i Louis-Alfred Natanson, fills d'un banquer polonès establert a París. Es va crear com a competidor i opositor al Mercure de France. Félix Fénéon, Lucien Muhlfeld El 1894, Léon Blum va succedir Muhlfeld com redactor en cap, acte corratjós, al paroxisme de la crisi de l'anarquisme.[3] La iniciativa parisenca va inspirar el 1898 Joan Montseny i Teresa Mañé per crear un equivalent en castellà, La Revista Blanca.[4]

Félix Fénéon a la redacció La Revue blanche
Retrat per Félix Vallotton (1896)
L'editor Tadeusz Natanson,
Retrat per Félix Vallotton (1898)

Els editors refusaven adherir a un escola o moviment artístic. Dona la benvinguda a tothom que tingui talent. Per això van triar el nom blanche, el color blanc que és una mescla de tots els colors.[5] Des de 1893, després de la fusió amb la revista Le Banquet,[3] cada capçalera era una obra gràfica d'un artista reconegut.[5] Misia Sert, «la reina de París» aleshores esposa de Tadeusz Natanson, va tenir un paper important als inicis de la revista i va inspirar molts artistes i portades.[6]

Sobretot Félix Fénéon va implicar La Revue blanche en la defensa d'Alfred Dreyfus el 1898 durant el plet polític i antisemític. Després, es va endinsar en altres temes de l'època que va denunciar: el genocidi armeni, les tortures a Catalunya… i va publicar una primera investigació sobre la Comuna de París. La revista primer va prendre una orientació més política i socialista i després la crisi de Dreyfus va prendre una orientació pluralista, caracteritzada per un periodisme professional, llegit per la qualitat dels seus reportatges.[3]

«La Revue blanche que no va durar gaire més que deu anys, va tenir un paper de frontissa essencial a França. La majoria dels escriptors, pintors, músics, polítics i intel·lectuals més importants del fin de siècle hi van col·laborar o la van freqüentar.»[7] «Era una de les més llegides del món literari i artístic del París.»[8]

L'estiu de 1902 Thadée Natanson es va emmalaltir. El maig de 1903 va parèixer el 237è i darrere número.

Col·laboradors destacats
  1. ↑ Caron, Jean-Claude «La Revue blanche. 1871, enquête sur la Commune, introduction et notes de Jean Baronnet» (en francès). Revue d'histoire du XIXe siècle (rassenya), 43, 2011, pàg. 169.
  2. ↑ «La Revue blanche : littérature, arts, sciences» (facsímil en línea) (en français). Gallica, 01-12-1889. [Consulta: 10 maig 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Paulhan, Claire «"La Revue blanche" : tout l'esprit d'une époque» (en francès). Le Monde, 06-12-2007.
  4. ↑ Guirao, Antoni; Abelló, Teresa; Cattini, Giovanni; et alii. «Premsa, intel·lectuals i acció política al període 1869-1914». A: Jordi Casassas i Ymbert. Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975). Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2005, p. 70-71. ISBN 9788447529759. OCLC 69673922. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Van Gogh Museum, s.d. (2019).
  6. ↑ del Mar Arnús, Maria «La Reina de París». La Vanguardia, 08-08-2012.
  7. ↑ Bourrelier, 2007.
  8. ↑ Magrané, Joan «Debussy, antisistema». El Temps, 02-02-2019. Arxivat de l'original el 2019-05-11 [Consulta: 11 maig 2019].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne