Títol original | La finta giardiniera |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Wolfgang Amadeus Mozart |
Llibretista | Giuseppe Petrosellini |
Llengua original | italià |
Basat en | Text de Ranieri de' Calzabigi |
Creació | 1773 |
Data de publicació | segle XVIII |
Gènere | Opera buffa |
Parts | tres |
Catalogació | Köchel catalogue (1st edition) (en) 196 |
Part de | llista d'òperes de Wolfgang Amadeus Mozart |
Lloc de la narració | Itàlia |
Època d'ambientació | segle XVIII |
Personatges | Cavalier Ramiro (en) , Marchioness Violante Onesti (Sandrina) (en) , Contino Belfiore (en) , Arminda (en) , Don Anchise (en) , Serpetta (en) i Roberto (Nardo) (en) |
Estrena | |
Estrena | 13 de gener de 1775 |
Escenari | Salvatortheater de Múnic, |
La finta giardiniera, K. 196, és una òpera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret probable de Giuseppe Petrosellini (altres fonts l'atribueixen a Marco Coltellini), basat en un text de Ranieri de' Calzabigi. S'estrenà al "Salvatortheater" de Múnic el 13 de gener de 1775.[1] Hi ha un debat sobre l'autoria del llibret, escrit per a l'òpera d'Anfossi l'any anterior. Sovint s'atribueix a Calzabigi, però alguns musicòlegs ara l'atribueixen a Giuseppe Petrosellini, encara que novament es qüestiona si és a l'estil d'aquest últim.[2]
L'ostracisme del trienni 1774-1777 a Salzburg, ple d'encàrrecs de música d'església per a la capella i de música galant per a l'aristocràcia local, fou trencat tan sols per la breu estada del 1775 a Múnic amb motiu de l'estrena de la seva opera buffa La finta giardiniera.