La gazzetta

Per a altres significats, vegeu «la Gazzetta dello Sport».

La gazzetta

Gioachino Rossini
Forma musical	òpera
Compositor	Gioachino Rossini
Llibretista	Giuseppe Palomba
Llengua original	Italià
Basat en	Il matrimonio per concorso de Carlo Goldoni (1763)
Creació	1816
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Òpera bufa
Parts	Dos
Personatges	Don Pomponio Storione, home fanàtic i ambiciós (baix) - Carlo Casaccia Lisetta, la seva filla, dama astuta enamorada de (soprano) - Margherita Chambrend Filippo, hostaler, jove, intel·ligent i rar, enamorat de Lisetta (baríton) - Felice Pellegrini Doralice, viatgera (mezzosoprano) - Francesca Cardini Don Anselmo, el seu pare (baix) - Giovanni Pace Alberto, home jove de bona família, viatja per buscar una esposa (tenor) - Alberigo Curioni Madama La Rose, viatgera (mezzosoprano) - Maria Manzi Monsù Traversen, un vell llibertí (baríton) - Francesco Sparano
Estrena
Estrena	26 de setembre de 1816
Escenari	Teatro dei Fiorentini de Nàpols,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	20 de juny de 2005 (estrena a Espanya)

La gazzetta és una òpera en dos actes composta per Gioachino Rossini sobre un llibret italià de Giuseppe Palomba, basat en Il matrimonio per concorso de Carlo Goldoni (1763). S'estrenà al Teatro dei Fiorentini de Nàpols el 26 de setembre de 1816 i hi ha desacord crític pel que fa al seu èxit.

Composta entre les dues famoses El barber de Sevilla i La Cenerentola, ambdues per a Roma, La gazzetta fou l'única òpera còmica de Rossini composta per a Nàpols, encara que va escriure diverses òperes serioses pel Teatro San Carlo, teatre d'òpera d'aquesta ciutat. Tal com solia fer quan treballava per a noves audiències, Rossini va reciclar molta música per aquesta segona òpera napolitana, tal com va fer en la primera, la seriosa Elisabetta, regina d'Inghilterra. Després d'aquestes dues obres, hi ha molt poc d'auto-préstec en les vuit següents òperes napolitanes.^[1]

L'òpera satiritza la influència dels diaris en la vida de les persones. Hi ha desacord crític pel que fa al seu èxit, tot i que les notes del New England Conservatory per a la seva producció d'abril de 2013 afirmen que l'òpera "va ser un èxit immediat i va mostrar Rossini en el seu millor còmic".^[2]