La Grande Vadrouille ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Fitxa | |
Direcció | Gérard Oury |
Protagonistes | |
Producció | Robert Dorfmann |
Guió | Marcel Jullian |
Música | Georges Auric Hector Berlioz |
Fotografia | André Domage Alain Douarinou Claude Renoir |
Muntatge | Albert Jurgenson |
Vestuari | Tanine Autré ![]() |
Productora | Les Films Corona ![]() |
Distribuïdor | Union générale cinématographique i StudioCanal ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | França Gran Bretanya |
Estrena | 1 de desembre de 1966 |
Durada | 132 min. |
Idioma original | francès |
Versió en català | ![]() |
Rodatge | Gare de Santeny - Servon (en) ![]() ![]() |
Color | en color ![]() |
Pressupost | 2.290.000 € ![]() |
Descripció | |
Gènere | comèdia |
Tema | aviació, Segona Guerra Mundial i Resistència francesa ![]() |
Lloc de la narració | París ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
La gran gresca (títol original en francès: La Grande Vadrouille) és una pel·lícula franco-britànica de 1966 dirigida per Gérard Oury.
La comèdia, que compta amb l'aparició del duo Bourvil i Louis de Funès com a estrelles principals, va ser durant més de 40 anys la pel·lícula francesa més exitosa, amb més de 17 milions d'espectadors al seu haver.[1] El rècord va perdurar fins al 2008, superada per una altra comèdia, Benvinguts al nord, de Dany Boon. Tenint en compte també les produccions estrangeres projectades a França, La Grande Vadrouille es va mantenir com la pel·lícula més taquillera de França durant més de 30 anys, fins a ser superada per Titanic el 1998.
Tenint en compte la població francesa de l'època en la qual La Grande Vadrouille va ser estrenada, proporcionalment, la pel·lícula manté encara el lideratge sobre les altres pel·lícules franceses. Un 34% de la població francesa va veure La Grande Vadrouille, mentre que només un 31% va veure Benvinguts al nord.
La pel·lícula de Gérard Oury manté encara la segona posició en el palmarès de les pel·lícules més vistes de la història del cinema de França, superada només per Titanic i seguida per Allò que el vent s'endugué.[2]
Ha estat doblada al català.[3]