Back La Guerra Gaucha Welsh The Gaucho War English La guerra gaucha (película) Spanish La Guerre des gauchos French La guerra gaucha (film) Italian La guerra gaucha Serbo-Croatian The Gaucho War SIMPLE
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Lucas Demare |
| Protagonistes | |
| Producció | Enrique Faustín |
| Guió | Ulyses Petit de Murat i Homero Manzi |
| Música | Lucio Demare i Juan Ehlert |
| Fotografia | Bob Roberts |
| Muntatge | Carlos Rinaldi |
| Productora | Artistas Argentinos Asociados i Estudios San Miguel |
| Distribuïdor | Artistas Argentinos Asociados |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 1942 |
| Durada | 95 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema històric |
| Lloc de la narració | Argentina |
     
| |
La guerra gaucha és una pel·lícula argentina, dirigida per Lucas Demare, estrenada el 20 de novembre de 1942.
La pel·lícula va ser protagonitzada per Enrique Muiño, Francisco Petrone, Ángel Magaña i Amelia Bence entre d'altres. El guió va ser escrit per Homer Manzi i Ulyses Petit de Murat a partir del llibre del mateix nom (1905) de Leopoldo Lugones. Ha estat considerada «la pel·lícula de més èxit del cinema argentí, i també una de les millors».[1]
La pel·lícula, de to èpic, transcorre en 1817 a la província de Salta (nord-oest de l'Argentina) en el context de les accions de guerrilla dels gautxos partidaris de la independència, sota el comandament del general Martín Güemes, contra l'exèrcit regular realista que responia a la monarquia espanyola.
Per a la filmació d'exteriors es va construir un llogaret a la mateixa zona on es van desenvolupar els esdeveniments que van inspirar la pel·lícula. Les escenes de conjunt, per les quals es va comptar amb mil participants, no havien tingut precedent al cinema argentí.
Tant la gènesi de la pel·lícula com el seu contingut es troben vinculats amb el particular moment històric de l'Argentina en el qual hi havia un intens debat sobre si el país havia de pronunciar-se en favor d'un dels bàndols o mantenir la seva neutralitat en relació a la Segona Guerra Mundial que es trobava en ple desenvolupament.
L'exaltació en l'obra dels valors lligats al nacionalisme expressats en la conjunció del poble, l'exèrcit i l'església en la lluita en defensa de la terra va ser considerada per alguns com una anticipació de la ideologia de la revolució que el 4 de juny de 1943 va desplaçar al desprestigiat govern de Ramón Castillo.
La pel·lícula va ser produïda per Artistas Argentinos Asociados, una cooperativa d'artistes creada poc abans i va requerir una inversió molt superior a la d'altres produccions de l'època, però el seu èxit de públic va permetre recuperar el cost a les sales d'estrena, on va romandre dinou setmanes.
- ↑ Di Núbila, Domingo, La época de oro. Historia del cine argentino I pág. 392, 1998, Buenos Aires, Ediciones del Jilguero, ISBN 987-95786-5-1