La Couvertoirade | |||||
Tipus | municipi francès ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
Regió | Occitània | ||||
Departament | Avairon | ||||
Districte | districte de Millau | ||||
Cantó | Cantó de Nant ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 200 (2022) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 61,91 km² ![]() | ||||
Altitud | 800 m-640 m-900 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12230 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | lacouvertoirade.com ![]() |
La Cobertoirada (La Cobertoirada en occità,[1] La Couvertoirade en francès) és un municipi del departament francès de l'Avairon, a la regió d'Occitània. Es tracta d'un poble emmurallat, que gaudeix del reconeixement com un dels pobles més bonics de França, que havia estat comanda del Temple i més tard de l'orde de l'Hospital.
Quan hom arriba a La Cobertoirada, primer travessa el pla del Temple, l'aspecte boscós del qual ha desaparegut en part després de la concentració de terres. Era el graner de blat dels templers, terres riques agermanades amb els pedregosos camins per les ovelles. Hospitalet treu el nom de l'hospital creat el segle xii per Guisbert o Gausbert, comte de Millau; era etapa dels viatgers i dels peregrins que travessaven la serralada. Qualsevol que sigui el camí que hagi elegit per arribar a La Cobertoirada, l'efecte sempre serà sorprenent, quan es descobreix, amagades enmig de les roques, les torres i la muralla de la ciutat. S'hi entra obligatòriament per la porta principal, la porta d'amoun ('de dalt'); la porta d'abal ('de baix'), oberta en l'extrem oposat, no existeix des del 1912.
A La Cobertoirada, el nou poble es va desenvolupar al peu del castell reconstruït novament pels templers. La Cobertoirada es menciona des de mitjan segle xi. L'església de Saint Christol, que no és l'església actual, sinó un altre edifici situat a 800 metres a l'est del poble, és citada diverses vegades al llarg del segle xii. En aquesta època el poble, segurament molt espargit, devia agrupar-se al redós d'aquesta església, que depenia de l'abadia de Nant.