Las Meninas

Per a altres significats, vegeu Las Meninas (Picasso).

Las Meninas

Tipus	pintura
Creador	Diego Rodríguez de Silva Velázquez
Creació	1656
Mètode de fabricació	Oli sobre llenç
Període	barroc
Gènere	retrat grupal
Moviment	barroc
Mida	318 () × 276 () cm
Propietat de	Ferran VII d'Espanya
Col·lecció	Museu del Prado, Madrid
Història
Data	Historial d'exposicions
2016	Europeana 280
Catalogació
Número d'inventari	P001174
Catàleg	A Treasury of Art Masterpieces: from the Renaissance to the Present Day:(81) Inv. Testamentaría Carlos II, Alcázar de Madrid, 1701-1703:(286) Inv. Felipe V, Palacio Nuevo, 1747, Inv. Carlos III, Palacio Nuevo, 1772, Inv. Fernando VII, Palacio Nuevo, 1814-1818:(4) Inv. Testamentaría Carlos III, Palacio Nuevo, 1794:(cap valor) Catálogo Museo del Prado. 1819 (en) :(114 [Salón Primero]) Catàleg Museu del Prado, 1854-1858, Inv. Real Museo, 1857:(155) Catàleg Museu del Prado, 1872-1907:(1062) Catàleg Museu del Prado, 1942-1996, Catàleg Museu del Prado, 1910:(1174) Diego Velázquez catalog raisonné, 1996 (en) :(124) Diego Velázquez catalog raisonné, 1969 (en) :(117)

Las Meninas (també anomenat La familia de Felipe IV) és un quadre del pintor espanyol Diego Velázquez pintat l'any 1656, i exposat actualment al Museu del Prado a Madrid. És una de les obres pictòriques més analitzades i comentades.^[1] Encara que va ser descrit amb un cert detall per Antonio Palomino^[2] i esmentat elogiosament per alguns artistes i viatgers que van tenir l'oportunitat de veure'l al palau, no va assolir autèntica reputació internacional fins a 1819, quan després de l'obertura del Museu del Prado va poder ser copiat i contemplat per un públic més ampli. Des d'aleshores se n'han ofert diverses interpretacions, sintetitzades per Jonathan Brown en tres grans corrents.^[3] La realista, cronològicament la primera, defensada per Stirling-Maxwell i Carl Justi, posava l'accent en la fidelitat del «moment captat» amb la qual el pintor s'anticipava al realisme de la fotografia, valorant amb Édouard Manet i Aureliano de Beruete els mitjans tècnics emprats. La publicació el 1925 de l'article dedicat a La librería de Velázquez per Sánchez Cantón, amb l'inventari de la biblioteca que posseïa Velázquez, va obrir el camí a noves interpretacions de caràcter històric-empíric basades en el reconeixement dels interessos literaris i científics del pintor.^[4] La presència a la biblioteca del pintor de llibres com els Emblemas d'Andrea Alciato o la Iconología de Cesare Ripa va estimular la recerca de variats significats ocults i continguts simbòlics a Las Meninas. Amb Michel Foucault i el postestructuralisme neix l'últim corrent interpretatiu, de caràcter filosòfic. Foucault descarta la iconografia i la seva significació i prescindeix de les dades històriques per explicar aquesta obra com una estructura de coneixement en la qual l'espectador es fa partícip dinàmic de la seva representació.^[5][6]

Com a tema central, mostra la infanta Margarida, tot i que la pintura presenta altres personatges, inclòs un autoretrat del mateix Velázquez. L'artista va resoldre amb gran habilitat tots els problemes de composició de l'espai, la perspectiva i la llum, gràcies al domini que tenia del tractament dels colors i els tons, i la gran facilitat per caracteritzar els personatges.^[7] Un mirall col·locat a la part del fons de la pintura reflecteix les imatges del rei Felip IV de Castella i la seva dona. Segons uns historiadors, estan entrant a la sessió de pintura, i segons d'altres, posant per ser retratats per Velázquez, sent la infanta Margarida i els seus acompanyants els que venen de visita per veure la pintura dels reis.^[8]