Biografia | |
---|---|
Naixement | 1842 ![]() |
Mort | 26 octubre 1886 ![]() |
Damel (en) ![]() | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà ![]() |
Família | |
Mare | Ngoné Latyr Fall ![]() |
Lat Dior (1842-1886), de nom complet Lat Dior Ngoné Latyr Diop, fou un damel del Cayor, considerat com un heroi nacional al Senegal.[1]
Antic sobirà (damel) del Cayor, Lat Dior va néixer musulmà. El seu besavi Sakhéwar Sokhna Fatma es va convertir a l'islam per obra de Makhtar Noumbé Diop de Coky. És una de les grans figures de la resistència a la penetració colonial francesa, amb el mateix títol que al-Hadjdj Umar Tall, Samory Touré, Mamadou Lamine Dramé, Maad a Sinig Coumba Ndoffène Famak Diouf i Alboury Ndiaye. No obstant això, la seva epopeia està marcada per diferents estratègies en relació a altres resistents del seu temps. En realitat, Lat Dior, emparentat a Maba Diakhou Bâ, no va pas anar al Rip per casualitat. Maba havia estudiat l'Alcorà al poble de Longhor Mbaye, prop de Thilmakha Mbackol, un dels pobles fundats pel besavi de Lat Dior. Debo Souka, germana petita de Ngoné Latyr, mare de Lat Dior, era la padrina del jove estudiant de l'Alcorà Maba Diakhou. Lat Dior era net de Beurghet Sakhewar Fatma Thioub Diop, el primer de la família dels Diop a convertir-se a l'islam. Sakhewar Fatma va abandonar les seves prerrogatives de sobirà del Gueth, província autònoma del Cayor, i va anar a Coki per convertir-se a l'islam per obra de Makhtar Ndoumbé Diop. Sakhewar Fatma era el pare de Medoune Sokhna Niane, pare de Sakhewar Sokhna Mbaye, pare de Lat Dior. Els tres germans de Sakhewar Sokhna Mbaye s'anomenen Abdoulaye Sokhna Mbaye, Makhtar Ndoumbé Sokhna Mbaye i Momar Sokhna Mbaye. Aquest últim és el pare d'Abdou Abass Diop, que va fer renéixer el poble del seu ancestre per ordre de Cheikh Ahmadou Bamba. Abdoulaye Sokhna Mbaye Diop era mestre alcorànic. Lat Dior i el seu germà i mà dreta Amadou Makhourédia van néixer musulmans. Conscient dels problemes del Regne del Cayor, Lat Dior es va oposar ferotgement a la posada en marxa d'una connexió ferroviària entre Dakar i Saint Louis del Senegal i a la implantació del cacauet. Després d'una sèrie d'enfrontaments sagnants amb les tropes de Faidherbe i de Pinet-Laprade, però també d'algunes aliances puntuals, va lliurar un últim combat sense esperança a Dékhelé i hi va deixar la vida el 27 d'octubre de 1886.[2]