Lawrence Alma-Tadema

Lawrence Alma-Tadema

Biografia
Naixement	(nl) Lourens Alma Tadema 8 gener 1836 Dronryp (Països Baixos)
Mort	25 juny 1912 (76 anys) Wiesbaden (Alemanya)
Sepultura	Catedral de Saint Paul
Formació	Reial Acadèmia de Belles Arts d'Anvers
Activitat
Camp de treball	Pintura
Ocupació	pintor, artista visual, il·lustrador
Activitat	1851 - 1912
Membre de	Royal Academy of Arts Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France
Gènere	Pintura d'història
Moviment	Neo-Pompeian (en)
Influències	Gustaf Wappers, Nicaise De Keyser, Gustave Boulanger, Jean-Léon Gérôme i Louis Taeye
Participà en
1910	9th Venice Biennale (en)
1899	3rd Venice Biennale (en)
1897	2nd Venice Biennale (en)
1895	1st Venice Biennale (en)
Obra
Obres destacables (1887) The women of Amphissa (en) (1888) Les roses d'Elagàbal (1893) Unconscious Rivals (en) (1894) Spring (en)
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 247]
Família
Cònjuge	Laura Theresa Alma-Tadema [Marie] Pauline Gressin
Fills	Laurence Alma-Tadema  () [Marie] Pauline Gressin Anna Alma-Tadema  () [Marie] Pauline Gressin
Premis
(1906)  Medalla d'or del RIBA  Orde de Leopold  Orde de Sant Miquel  Orde del Mèrit  Cavaller de la Legió d'Honor  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències  Knight Bachelor  Pour le Mérite

Sir Lawrence Alma-Tadema (Dronryp, 8 de gener de 1836 - Wiesbaden, 25 de juny de 1912) OM, RA va ser un dels pintors més cèlebres de finals del segle xix a Gran Bretanya.

Nascut a Dronrijp, els Països Baixos, i format a l'Acadèmia Reial d'Anvers (Bèlgica), s'instal·là a Anglaterra el 1870, on va residir la resta de la seva vida. Un pintor de temes clàssics que va adquirir fama per les seves descripcions del luxe i decadència de l'Imperi Romà, amb figures lànguides en interiors jaspiats fabulosos o contra un teló de fons d'enlluernant Mediterrani i cel de color blau.

Admirat durant la seva vida pels seus dibuixos i pintures de l'antiguitat clàssica, caigué en descrèdit després de la seva mort, i només a partir de finals del segle xx el seu treball fou revaluat per la seva importància dins de l'art anglès de segle xix.