Back ملهى القط الأسود Arabic ملهى القط الاسود ARZ Чорны кот (кабарэ) Byelorussian Чорны кот (кабарэ) BE-X-OLD Le Chat noir Czech Le Chat Noir Danish Le Chat Noir German Μαύρος Γάτος (καμπαρέ) Greek Le Chat Noir English Le Chat Noir Esperanto
|
No s'ha de confondre amb l'obra literària El gat negre ni amb el símbol anarquista El Gat Negre.. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Teatre, grup de teatre de titelles i cabaret  | |||
| Obertura | 18 novembre 1881 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | París | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Fundador | Rodolphe Salis | |||
Le Chat noir (en català: El Gat negre) va ser un cèlebre cabaret de Montmartre, fundat el 18 de novembre de 1881 per Rodolphe Salis (1851-1897) i tancat l'any 1897 poc després de la mort de Salis, per a decepció de Picasso i d'altres que el van buscar quan van anar a l'Exposició Universal de París (1900).[1]
Situat al peu del turó, Le Chat noir fou un dels llocs de trobada de tot París i símbol de la bohèmia de la fi del segle xix. El cabaret va ser molt conegut per l'actuació de cantautors com Aristide Bruant, per presentar espectacles de teatre d'ombres, creats principalment per Rodolphe Salis i Henri Rivière, i animats per Pere Romeu, i per la utilització del piano, i perquè entre els seus clients habituals hi havia molts artistes famosos o notables. Va servir d'inspiració a Els Quatre Gats de Barcelona o a El Gos esgarriat, de Sant Petersburg.
De 1892 a 1895 el cabaret va publicar una revista setmanal amb el mateix nom, Le Chat Noir, amb escrits literaris, notícies del cabaret i Montmartre, poesia, i sàtira política.
En l'actualitat, molts establiments d'hostaleria tenen aquest nom o altres molt semblants, com el bar Chat noir de París, el restaurant Au chat noir a Brussel·les, el cafè Le Chat Noir de Corfú, Grècia, el cafè El Gato Negro de Buenos Aires, etc.
Alguns dels clients més cèlebres del cabaret van ser:
- Alphonse Allais (1854-1905), escriptor i humorista.
- George Auriol (1863-1938), cantautor, poeta i pintor.
- Aristide Bruant (1851-1925), cantautor.
- Caran d'Ache (1858-1909), caricaturista francès d'origen rus.
- Coquelin Cadet (1848-1909), actor de teatre.
- Émile Cohl (1857-1938), creador de dibuixos animats.
- Charles Cros (1842-1888), poeta i inventor.
- Claude Debussy (1862-1918), compositor.
- Maurici Donnay (1859-1945), dramaturg.
- André Gill (1840-1885), caricaturista i cantautor humorístic.
- Émile Goudeau (1849-1906), periodista, novel·lista i poeta.
- Yvette Guilbert (1867-1944), cantant.
- Jules Laforgue (1860-1887), poeta francès d'origen uruguaià.
- Louis Li Cardonnel (1862-1936), poeta.
- Jean Richepin (1849-1926), poeta social, novel·lista i autor teatral francès d'origen algerià.
- Guy de Maupassant (1850-1893), novel·lista.
- Henri Rivière (1827-1883), escriptor i periodista.
- Maurici Rollinat (1846-1903), poeta.
- Albert Samain (1858-1900), poeta.
- Erik Satie (1866-1925), compositor i pianista.
- Paul Signac (1863-1935), pintor.
- August Strindberg (1849-1912), escriptor i dramaturg suec.
- Paul Verlaine (1844-1896), poeta.
- Adolphe Léon Willette (1857-1926), pintor, il·lustrador et caricaturista.
- ↑ « Salis le Grand », in 88 notes pour piano solo, Jean-Pierre Thiollet, Neva Editions, 2015, p. 146-147. ISBN 978 2 3505 5192 0