![]() Pòster de Le Villi | |
Forma musical | opéra-ballet ![]() |
---|---|
Compositor | Giacomo Puccini |
Llibretista | Ferdinando Fontana, (llibret online) |
Llengua original | italià |
Basat en | Les Willis d'Alphonse Karr (basada al seu torn en Giselle de Théophile Gautier) |
Creació | agost-desembre de 1883 |
Data de publicació | segle XIX ![]() |
Gènere | òpera-ballet |
Parts | 2 (1 en la versió inicial) |
Durada | 64 minuts ![]() |
Format per | Return to the happy days (en) ![]() ![]() ![]() |
Personatges | |
Estrena | |
Estrena | 31 de maig de 1884 |
Escenari | Teatro Dal Verme de Milà, |
Le Villi (Les Willis) és una òpera-ballet en dos actes de Giacomo Puccini. És la primera òpera composta pel mestre de Lucca. El llibret és de Ferdinando Fontana, basat en el conte Les Willis d'Alphonse Karr. Va ser estrenada al Teatre Dal Verme de Milà, el 31 de maig de 1884. Puccini en va escriure una nova versió de dos actes - l'original en tenia un - que va ser estrenada al Teatro Regio de Torí el 26 de desembre de 1884.
Puccini va compondre Le Villi per a participar en un concurs d'òperes d'un sol acte, organitzat per Edoardo Sonzogno, industrial i propietari d'un periòdic milanès. L'òpera no va merèixer ni tan sols una menció especial. No obstant això, gràcies a l'ajuda de Fontana, el seu llibretista, Puccini va aconseguir el suport de persones influents per a estrenar l'òpera, aconseguint un notable èxit. Va ser llavors quan Giulio Ricordi va oferir un contracte pels drets de publicació de l'òpera prèvia modificació per a engrandir-la, la qual cosa va fer Puccini per a aquesta nova versió que es va estrenar al desembre del mateix any; després el compositor va fer un parell de versions més, una el 1885 i una última el 1889.
A més de l'Intermezzo que va compondre Puccini per a la segona versió, se solen destacar tres àries de l'òpera:
El llibret de l'òpera es nodreix de les llegendes de l'Europa Central, segons les quals les willis són esperits de dones que han sigut traïdes pels seus amants. El mateix tema és emprat en el ballet Giselle i l'òpera Die lustige Witwe (el llibret del qual va ser traduït a l'italià pel mateix Fontana).