El lema de Hotelling és un resultat de la microeconomia que relaciona l'oferta d'un bé amb el benefici dels productors. Específicament, estableix que la taxa d'augment dels guanys maximitzats respecte a un augment de preus equival a l'oferta neta del bé. En altres paraules, si l'empresa pren les seves decisions per maximitzar guanys, aleshores les decisions es poden recuperar a partir del coneixement de la funció de guany màxim.
El lema va ser demostrat per Harold Hotelling en 1932, i és utilitzat àmpliament en la teoria de l'empresa.[1]