Les Contes d'Hoffmann

Els contes de Hoffmann

Títol original	Les Contes d'Hoffmann
Forma musical	òpera
Compositor	Jacques Offenbach
Llibretista	Jules Barbier
Llengua original	francès
Basat en	diversos contes d'E.T.A. Hoffmann
Creació	1873
Data de publicació	1881
Gènere	opéra-comique i òpera
Parts	3 més pròleg i epíleg
Personatges	Hoffmann (en) , Nicklausse (en) , Luther (en) , Hermann (en) , Nathanaël (en) , Spalanzani (en) , Crespel (en) , Voice of the mother of Antonia (en) , Peter Schlémil (en) , Andrès (en) , Cochenille (en) , Coppélius (en) , Dapertutto (en) , Frantz (en) , Lindorf (en) , Miracle (en) , Pitichinaccio (en) , The muse (en) , Giulietta (en) , Olympia (en) , Stella (en) , Wilhelm (en) , Wolfram (en) , Antonia (en) i une voix (ou «la Voix de la tombe») (fr)
Estrena
Estrena	10 de febrer de 1881
Escenari	Opéra-Comique de París,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	1905, Teatre Eldorado (Barcelona), en castellà (estrena a Espanya) Pròleg i epíleg Hoffmann, jove Poeta - Tenor Nicklaus, amic de Hoffmann - Mezzosoprano Stella, cantant d'òpera - Part parlada Lindorf, rival de Hoffmann - Baríton La musa, musa de Hoffmann - Part parlada Andreas, criat de Stella - Tenor Luther, cerveser - Baix Hermann, estudiant - Baríton Nathaniel, estudiant - Tenor Actes I, II i III Hoffmann, jove Poeta - Tenor Nicklaus, amic de Hoffmann - Mezzosoprano Olympia, nina mecànica, filla de Spalanzani - Soprano Spalanzani, físic i inventor, constructor d'Olympia - Tenor Cochenille, criat de Spalanzani - Tenor Coppelius, esperit del mal - Baríton Antonia, tísica, estimada per Hoffmann - Soprano Crespel, pare d'Antònia - Tenor Dr. Miracle, esperit del mal, doctor d'Antònia - Baríton Giulietta, cortesana veneciana, estimada per Hoffmann - Soprano Dapertutto, esperit del mal - Baríton Schlemil, enamorat de Giulietta - Tenor Pitichinaccio, criat de Giulietta - Tenor Còmic Cor d'hostes de Spalanzani i de dames i cavallers venecians, etc.
Estrena al Liceu	5 de febrer de 1924[1]

Les Contes d'Hoffmann és una òpera amb música de Jacques Offenbach i llibret en francès de Jules Barbier, basada en tres contes d'E.T.A. Hoffmann. Es va estrenar a l'Opéra-Comique de París, el 10 de febrer de 1881.^[2]

És una obra en tres actes més un pròleg i un epíleg. El text està basat en una obra que el mateix Barbier i Michel Carré havien escrit sobre contes del poeta alemany E.T.A. Hoffmann. El mateix E.T.A. Hoffman és un personatge de l'òpera, com ell mateix feia en moltes de les seues històries. Els contes en què es basa l'òpera són Der Sandmann, Rath Krespel, i Das verlorene Spiegelbild.

Les Contes d'Hoffmann és una òpera que respon a la voluntat del compositor de no restar limitat a les seves exitoses operetes i entrar al món de la gran òpera. Obra de gran inspiració, combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge de Hoffmann, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d'Olympia, la nina mecànica; la d'Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos.^[3][4][5][6]