El liberalisme moderat (o també moderatisme) és una visió singular espanyola del liberalisme polític del segle xix que respon a la representació política dels interessos de la nova classe dominant formada per l'antiga aristocràcia i l'alta burgesia, convertides en una nova oligarquia. Va aconseguir integrar en el mateix projecte polític, el Partit Moderat, a bona part dels liberals moderats (doceañistas) així com als més moderats d'entre els carlins, que després de l'abraçada de Bergara (1839) van procurar reconciliar-se amb els isabelins. Més endavant es van organitzar altres projectes polítics inspirats pel moderatisme, com la Unió Liberal (1858) i el Partit Liberal Conservador (1876).
En línies generals el moderatisme és una confluència d'elements provinents de l'Antic Règim i del Nou Règim. Els seus referents europeus eren el doctrinarisme francès i el conservadorisme britànic. El seu adversari en la vida pública espanyola va ser el liberalisme progressista, encara que tots dos constituïen l'única part de l'espectre polític institucionalment acceptada per al joc polític, els anomenats partits dinàstics.[1]
- ↑
« A Espanya va haver-hi una molt ferma adhesió a aquesta forma adulterada del liberalisme polític, feta a la mesura de la burgesia conservadora. Les més duradores Constitucions espanyoles del segle xix obeeixen completament a aquest model teòric. És més: a Espanya es va accentuar en diversos aspectes la tendència conservadora del liberalisme doctrinari, i la vigència temporal del mateix va ser molt més duradora que a França. Els principals teòrics del liberalisme doctrinari a Espanya van ser, segons Díez del Corral, Jovellanos, Martínez de la Rosa, Donoso Cortés i Cánovas del Castillo. Com es veu, un rosari de noms que enllaça per una punta amb els il·lustrats de la fi del segle xviii i per una altra amb el més important polític de l'última cambra del segle xix. José María Jover ha anomenat 'moderatisme' a la versió espanyola del liberalisme doctrinari. Va haver-hi a Espanya un partit, el moderat, que era tan sols moderadament (és a dir, escassament) liberal. El moderatisme ve a ser el règim polític d'una oligarquia que desitja guardar les formes d'un règim representatiu sense perjudici de renunciar als resultats que en comportaria una aplicació sincera.
» Texts de Francisco Tomás y Valiente, El derecho penal de la monarquía absoluta, Madrid, Tecnos, 1969, pgs. 431-432 segons se cita a aquest estudi Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., però no apareixen a la vista prèvia de google books. En canvi, el segon paràgraf, sí és una cita directa de José María Jover (Política, diplomacia y humanismo popular en la España del siglo XIX, 1976, pg. 348-349), com es pot comprovar per aquesta altra font.