Tipus | limfoma |
---|---|
Epònim | Thomas Hodgkin |
Especialitat | hematologia |
Clínica-tractament | |
Medicació | |
Patogènesi | |
Associació genètica | GATA3 (en) , TCF3 (en) , CLSTN2, EOMES (en) , interleucina-13 i PVT1 (en) |
Causat per | infecció pel virus d'Epstein-Barr |
Classificació | |
CIM-11 | 2B30 |
CIM-10 | C81.9 i C81 |
CIM-9 | 201.0, 201.2, 201.1, 201 i 201.9 |
CIM-O | 9650/3, 9667/3 i 965-966 |
CIAP | B72 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0032786 |
OMIM | 236000, 300221 i 400021 |
DiseasesDB | 5973 |
MedlinePlus | 000580 |
eMedicine | 201886 |
Patient UK | hodgkins-lymphoma-pro |
MeSH | D006689 |
Orphanet | 98293 |
UMLS CUI | C0019829 |
DOID | DOID:8567 |
El limfoma de Hodgkin, també conegut com a malaltia de Hodgkin, és una mena de limfoma, un càncer que s'origina a un tipus específic de glòbuls blancs anomenat limfòcits, en què cèl·lules gegants (anomenades de Reed-Sternberg) s'acumulen en els ganglis limfàtics de la persona afectada.[1][2]
Aquest teixits formen part del sistema immunitari i del sistema productor de sang del cos. Aquest tipus de càncer produeix un engrandiment del teixit limfàtic, la qual cosa pot ocasionar pressió sobre estructures importants. La forma principal de propagació de la malaltia de Hodgkin és entre els vasos limfàtics propers. Menys comunament pot estendre's a gairebé qualsevol altra part del cos, incloent-hi el fetge i els pulmons. Els símptomes inclouen febre, sudoració nocturna, i pèrdua de pes. També apareix fatiga i pruïja.[1][3]
Hi ha dos grans tipus de limfoma de Hodgkin: l'anomenat clàssic, el majoritari; i el limfoma de Hodgkin amb limfòcits nodulars predominants, que presenta unes característiques diferents.[4] Aproximadament la meitat dels casos de limfoma de Hodgkin es relacionen amb la infecció amb el virus d'Epstein-Barr (VEB), que generalment causen la forma clàssica.[5][6] Altres factors de risc inclouen casos familiars i ser seropositiu pel VIH.[1][5] El diagnòstic s'assoleix amb la identificació les cèl·lules de Reed-Sternberg en una biòpsia d'un gangli limfàtic afectat.[1]
El limfoma de Hodgkin es pot tractar amb quimioteràpia, radioteràpia, i trasplantament de medul·la òssia.[7] El tipus de tractament sovint depén de com d'avançat es trobe el càncer i si presenta característiques favorables o no.[7] En tots els estadis sovint és possible la curació.[8] Als Estats Units, el 88% dels pacients diagnosticats amb limfoma de Hodgkin tenen una supervivència superior als cinc anys.[4] Per als menors de 20 anys, la taxa de supervivència és del 97%.[9] A Catalunya, té una taxa de supervivència a cinc anys per a homes al voltant del 85% i per a dones al voltant del 87%.[10] No obstant això, la radiació i la quimioteràpia augmenten el risc de patir un altre càncer, malaltia cardiovascular, o malaltia pulmonar durant les següents dècades.[8]
Al 2015, al voltant de 574.000 persones arreu del món patien limfoma de Hodgkin, i d'elles 23.900 (un 4,2%) van morir.[11][12] Als Estats Units, un 0,2% de la població s'ha trobat afectada en algun moment de la seua vida.[4] És un tipus de limfoma maligne, encara que molt menys freqüent que el limfoma no hodgkinià. L'edat més comuna de diagnòstic és entre els 20 i 40 anys.[4] Rep el seu nom del metge britànic Thomas Hodgkin, el primer en descriure la condició en 1832.[8][13]