S’anomena literatura digital a la creació literària feta amb mitjans electrònics i/o nascuda en l'entorn digital que aprofita les eines pròpies d’aquest entorn (codi, xarxa, temps, espai, imatge, so, moviment, enllaços...) per existir. És a dir, les eines digitals i electròniques són usades pels escriptors per aconseguir unes finalitats estètiques determinades en la creació literària i en cap cas es poden traslladar a un suport en paper.[1]
Una altra definició de literatura digital són les noves formes textuals que sorgeixen en el marc d'una pantalla i que a partir de processos lingüístics sofisticats afegeixen text al text o, més exactament, tradueixen text a text per passar-lo d'un llenguatge alfabètic o visual a un llenguatge informàtic.[2]
Una definició més àmplia és la utilitzada per l'ELO (Electronic Literature Organization) que considera literatura digital els "treballs amb aspectes literaris importants que aprofiten les capacitats i els contextos proporcionats per l'ordinador autònom o en xarxa".[3]
La literatura digital engloba una àmplia gamma de pràctiques difícils de delimitar, que podem mirar-nos de tres maneres:[4]
La digitalitat toca el text, el lector, la retòrica, el context, el temps, l'espai, les veus i alguna cosa més en un procés sovint simultani i sempre en progressió, amb diferents codis en joc alhora, d’una manera que mai s’havia fet abans, però al centre de tot plegat hi ha sempre la paraula. La literatura digital té una zona de frontera amb l'art multimèdia o art digital. Tot i que hi ha zones d'intersecció, la centralitat de la paraula és la clau per caracteritzar-la.[1] [5]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :5
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :3