Literatura |
---|
![]() |
Principals formes |
Prosa · Poesia · Narració · Teatre |
Gèneres literaris |
Aventura · Comèdia · Drama · Èpica · Eròtica · Lírica · Tragèdia · Tragicomèdia · Ciència ficció · Sàtira |
Mitjans |
Oral · Llibre · Llibre digital · Còdex · Papir |
Història |
Universal · En català · Europea · Asiàtica · Africana · Americana · Hispànica · Andorrana · Barroca · Literatura llatina · Biografia d'escriptors · etc |
Mètode, anàlisi i discussió |
Narratologia · Teoria de la literatura · Sociologia de la literatura · Crítica literària · Premis literaris · Literatura comparada · Filologia · Retòrica |
Portal de literatura |
La literatura de les cicatrius (xinès simplificat: 伤痕 文学; xinès tradicional: 傷痕 文學; pinyin: Shānghén wénxué) és un moviment literari que va aparèixer a la Xina a finals dels anys setanta durant el ressorgiment de la llibertat, que va seguir el final de la Revolució Cultural.[1] Aquest període està marcat per la mort de Mao Zedong el 1976, i el judici a la Banda del Quatre, els darrers defensors de la Revolució Cultural. Molts escriptors van exorcitzar un passat marcat pel realisme socialista i la literatura oficial, oferint una visió crua i directa de la societat xinesa, marcada en particular pels traumes de la Campanya de les Cent Flors i la condemna dels intel·lectuals que va seguir el Gran Salt Endavant, la fam i finalment la Revolució Cultural.