En farmacologia, l'ús de sals de liti, fa referència a l'ús de l'ió Li+ com a medicament. Es fan servir determinades sals químiques de liti com a estabilitzadores d'estats anímics alterats, especialment, el trastorn bipolar. També juguen un paper en el tractament de la depressió i en particular de la mania, tant del tipus agut com la de llarg termini. Com a estabilitzador anímic, el liti és probablement més efectiu prevenint la mania que la depressió i és capaç de reduir el risc de suïcidi.[1] En la depressió per si sola (el trastorn unipolar), el liti es pot fer servir per augmentar l'efecte d'altres antidepressius. El carbonat de liti (Li 2 CO 3 ), és el més generalment prescrit, mentre que el citrat de liti (Li 3 C 6 H 5 O 7 ), el sulfat de liti (Li 2 SO 4 ), àcid aspàrtic i l'àcid oròtic en sals de liti són algunes alternatives.
Un cop és ingerit, el liti es distribueix àmpliament en el sistema nerviós central on interactua amb diversos neurotransmissors i receptors cel·lulars, disminuint l'alliberament de noradrenalina i incrementant la síntesi de serotonina.