Back ليوبوڤ پوپوڤا ARZ Любов Попова Bulgarian Ljubov Popovová Czech Lyubov Popova Welsh Ljubow Sergejewna Popowa German Λιουμπόβ Ποπόβα Greek Lyubov Popova English Liubov Popova Spanish Liubov Popova Basque لیوبوف پوپوا Persian
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 abril 1889 (Julià)  Ivanovskoe (Rússia) (en)  | ||
| Mort | 25 maig 1924 (35 anys) Moscou (Rússia) | ||
| Causa de mort | escarlatina | ||
| Sepultura | cementiri de Vagànkovo | ||
| Grup ètnic | Russos | ||
| Formació | lycée pour filles de S. A. Arsenieva (fr) Académie de la Palette | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pintura, avantguardisme i escenografia | ||
| Lloc de treball | París Nóvgorod Pskov Sant Petersburg Kíiv Rostov Moscou Itàlia Samarcanda | ||
| Ocupació | pintora, dissenyadora, collagista, tipògrafa, dibuixant projectista, dissenyadora de moda, escenògrafa, il·lustradora, dibuixant, professora d'universitat, artista gràfica, artista | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Art abstracte, figureta, nu, paisatge urbà, abstracció geomètrica i natura morta | ||
| Moviment | Constructivisme, futurisme, cubisme i suprematisme | ||
| |||
Liubov Serguéievna Popova (rus: Любо́вь Серге́евна Попо́ва), nascuda a Ivanovskoïe, no lluny de Moscou (6 de maig del 1889 - 25 de maig del 1924), va ser una pintora russa associada a les avantguardes de l'època revolucionària (constructivisme soviètic, suprematisme i cubofuturisme).[1] Es va distingir per les seves composicions arquitectòniques, i entre les seves principals influències va estar Malevich. Va pertànyer a un ambient artístic en el qual va destacar un notable grup de pintores, com Natàlia Gontxarova, Olga Rózanova, Varvara Stepànova i Aleksandra Ekster.
Les seves primeres obres van ser pintura de paisatge i dibuixos de figures humanes (1908-1912). A partir del 1913 i fins al 1915, pinta nus i retrats cubofuturistes (Nu cubista, 1913), una sèrie de naturaleses mortes amb tècnica de collage i ús del relleu (escultopintura), cartes pintades i materials diversos (Naturalesa morta italiana, 1914).
El 1916, comença una reflexió sobre la presència o absència de l'objecte, cap a la no-objectivitat.
Compon teles suprematistes, on barreja color, volums i línies (sèrie de Pictorals arquitectònics, 1916-1921), on formes geomètriques s'imbriquen les unes amb les altres i creen una organització dels elements, no com a mitjà de figuració, sinó com a construccions autònomes.
El 1921, signa un manifest per a l'abandó de la pintura de cavallet[2] i declara que "l'organització dels elements de la producció artística ha de tornar a la posada en forma dels elements materials de la vida, és a dir, cap a la indústria, cap al que anomenem la producció". Sota aquests principis estètics, i juntament amb Rodchenko, participa en l'exposició 5x5=25 a Moscou.[3]
-
Retrat de filòsof, 1915 -
El model, 1913 -
Gerra sobre una taula, 1915 -
L'arquitectura pictural, 1916 -
Balda, 1919 -
Romeu i Julieta (Ромео и Джульетта), 1920 -
Construcció pintoresca, 1920 -
Construcció espai i força, 1921
.jpg)
- ↑ Giovanni Lista, « Futurisme et Cubo-futurisme » in Cahiers du Musée National d'Art Moderne, no 5, septembre 1980, Paris, p. 456-495.
- ↑ * Fernand Léger, Pintura mural y pintura de caballete, en Funciones de la pintura, Paidós, 1990, ISBN 8475096328, pg. 32.
- Clement Greenberg, La crisis de la pintura de caballete, en Arte y cultura: ensayos críticos, Paidós, 2002, ISBN 8449312604, pg. 177.
- ↑ Abbott Gleason, Peter Kenez, Richard Stites (1989). Bolshevik Culture: Experiment and Order in the Russian Revolution. Indiana University Press. ISBN 0253205131, ISBN 9780253205131