Un llac subglacial és un llac sota una glacera o sota un casquet de gel. El llac més gran d'aquest tipus és el llac Vostok sota l'Estació Vostok, a l'Antàrtida i té una superfície de 14.000 km².[1] L'aigua sota el gel es manté en estat líquid gràcies a la calor geotèrmica i a la pressió de la capa de glaç que fa que el punt de fusió es trobi per sota de zero graus. Hi ha proves de llacs subglacials en altres planetes del sistema solar, en concret al satèl·lit de Júpiter, Europa.[2]
Els llacs subglacials conserven mostres i dades del clima del passat referents als hàbitats, la vida, els fluxos biogeoquímics, la hidrologia, la circulació d'aigua i el els canvis geomorfològics.
Un inventari recent localitza 773 llacs subglacials a la Terra: 675 a l'Antàrtida, 64 a Groenlàndia, 2 sota la capa de gel de Devon (Devon Ice Cap),[3] 6 sota els casquets glacials d'Islàndia i 26 en glaceres de vall.[4]