Back Baikalmeer Afrikaans Baikalsee ALS ባይካል ሐይቅ Amharic Laco Baikal AN بحيرة بايكال Arabic ضاية بايكال ARY بحيرة بايكال ARZ বৈকাল হ্ৰদ Assamese Llagu Baikal AST Baykal Azerbaijani
|
Aquest article tracta sobre el llac de Sibèria. Vegeu-ne altres significats a «Baikal». |
| (bxr) Байгал далай (bxr) Байгал нуур (ru) озеро Байкал (mn) Байгал нуур (mn) ᠪᠠᠶᠢᠭᠠᠯᠢ ᠳᠠᠯᠠᠢ (mn) Байгал далай  | |||||
| |||||
| Tipus | llac | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| Continent | Àsia | ||||
| País de la conca | Rússia i Mongòlia | ||||
| Entitat territorial administrativa | Buriàtia (Rússia) i óblast d'Irkutsk (Rússia) | ||||
| |||||
| Limita amb | Transbaikàlia | ||||
| Efluent | Angarà | ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Ienissei | ||||
| Característiques | |||||
| Altitud | 455,5 m | ||||
| Profunditat | 1.642 m | ||||
| Dimensió | màxim: 79 ( ) × 636 ( ) km | ||||
| Perímetre | 2.125 km | ||||
| Punt més baix | valor desconegut (−1.186,5 m ) | ||||
| Superfície | 31.722 km² | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 560.000 km² | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | |||||
| Tipus | Patrimoni natural → Europa-Amèrica del Nord | ||||
| Data | 1996 (20a Sessió), Criteris PH: (vii), (viii), (ix) i (x) | ||||
| Identificador | 754 | ||||
| Mesures | |||||
| Volum | 23.615,39 km³ | ||||
El Baikal (també Dalai Nor o Dalai Nur; en rus Байкал) és un llac que es troba en el territori de Rússia, a la regió de la Sibèria oriental. L'etimologia popular fa derivar el seu nom de Bai kül (Llac ric).
Situat a una altitud sobre el nivell del mar de 455,5 m,[1] té una extensió de 31.500 km², uns 636 km de llargària, una amplada d'entre 15 i 79 km, i uns 1.637 m de profunditat màxima, que el fan el llac de més fondària del món.[1] Constitueix el llac amb la reserva d'aigua dolça més important del món,[2] també és el llac amb les aigües més transparents[3] i amb més de 25 milions d'anys d'existència és el més antic del planeta.[2]
El Baikal és un llac d'origen tectònic, es va formar com un antic rift.[2] A la zona hi viuen més de 1.700 espècies de plantes i animals, dos terços dels quals no es poden trobar en cap altra part del món,[4] el 1996 la UNESCO el va incloure a la llista de béns naturals Patrimoni de la Humanitat.[5] A la banda est del Baikal habiten tribus buriats[6][7] que viuen de la cria de cabres, camells, vaques i ovelles,[7] la temperatura de la zona varia des d'un mínim de −19 °C a l'hivern fins a un màxim de 14 °C a l'estiu,[8] el Baikal es glaça durant la meitat de l'any a causa de la latitud.
Té un total de 336 rius que hi aboquen les seves aigües, entre ells el Selengà, el Barguzín, l'Angarà Superior, i només un riu que hi neix, l'Angarà, afluent del Ienissei. Durant el període geològic del paleolític s'hi va desenvolupar una cultura al voltant que s'estenia des de l'Ural fins a l'Amèrica del Nord.
En el període mongol s'anomenava a la regió Barkudjin i als seus pobladors Barkut (nom conservat pel riu Barguzín). A la primera meitat del segle xvii fou conegut pels russos i poc després pels europeus en general.
- ↑ 1,0 1,1 «Deepest Lake in the World» (en anglès). geology.com. [Consulta: 18 desembre 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadestouchstone - ↑ Jung, J.; Hojnowski, C., Jenkins, H., Ortiz, A., Brinkley, C., Cadish, L., Evans, A., Kissinger, P., Ordal, L., Osipova, S., Smith, A., Vredeveld, B., Hodge, T., Kohler, S., Rodenhouse, N. and Moore, M.. «Diel vertical migration of zooplankton in Lake Baikal and its relationship to body size». A: Smirnov,A.I.. Ecosystems and Natural Resources of Mountain Regions. Proceedings of the first international symposium on Lake Baikal: The current state of the surface and underground hydrosphere in mountainous areas. "Nauka", Novosibirsk, Russia (PDF), 2004, p. 131–140 [Consulta: 9 agost 2009].
- ↑ «Russia». A: . Encyclopædia Britannica Online, 2007 [Consulta: 2 agost 2007].
- ↑ «Lake Baikal — World Heritage Site». World Heritage. [Consulta: 13 gener 2007].
- ↑ Hammer, M.; Karafet, T. «DNA & the peopling of Siberia». Smithsonian Institution, 1995. Arxivat de l'original el 24 de desembre 2015. [Consulta: 9 agost 2009].
- ↑ 7,0 7,1 Hudgins, S. The Other Side of Russia: A Slice of Life in Siberia and the Russian Far East (PDF). Texas A&M University Press, 2003 [Consulta: 3 agost 2010].
- ↑ Fefelov, I.; Tupitsyn, I. «Waders of the Selenga delta, Lake Baikal, eastern Siberia» (PDF). Wader Study Group Bulletin, 104, agost 2004, pàg. 66–78. Arxivat de l'original el 2012-08-25 [Consulta: 3 agost 2010]. Arxivat 2012-08-25 a Wayback Machine.