Llacuna de Nador

Llacuna de Nador
مارتشيكا

Sebkha Bou Areg Rbhar Amzian
Vista de la llacuna
Tipus	llacuna
Localització
Continent	Àfrica
Entitat territorial administrativa	Marroc
Localització	Província de Nador
35° 12′ N, 2° 48′ O / 35.2°N,2.8°O / 35.2; -2.8
Banyat per	Mediterrània
Ciutat riberenca	Nador, Beni Ensar
Efluent	mar Mediterrània
Característiques
Altitud	0 m
Superfície	115 km²

La llacuna de Nador (àrab marroquí: Sebkha Bou Areg; amazic: Rbhar Amzian), coneguda en castellà com a Mar Chica (àrab: مارتشيكا, Mārtxīkā), és una llacuna costanera salada o albufera de 115 km² situada al nord del Marroc, als peus de la ciutat de Nador. Té una profunditat màxima de 8 m i es troba a pocs quilòmetres al sud de Melilla.

De forma semicircular, està separada del mar Mediterrani per dues franges sorrenques: Boukana (de 10 km de llarg) al nord, i Aljazeera (de 12,5) al sud, separades per boca de 120 metres d'ample, per on es connecta amb el Mediterrani.

En les seves ribes es troben les ciutats de Nador (en la riba interior), Beni Ensar (Aït Nsar) (fronterera amb Melilla), al nord, i Kariat Arekmane, al sud.

Durant el protectorat espanyol, la Mar Chica va ser la localització d'una base d'hidroavions de l'exèrcit espanyol, la Base d'Hidroavions del Atalayón. Al comandament del capità Virgilio Leret Ruiz, va resistir durant el 17 de juliol de 1936 durant algunes hores el setge dels rebels, dos tabors de regulars, que van prendre finalment la base i van executar al capità el 23 de juliol.^[1][2]