Llei de Fick

La llei de Fick és una llei quantitativa en forma d'equació diferencial que descriu diversos casos de difusió de matèria o energia en un medi en el que inicialment no existeix equilibri químic o tèrmic. Rep el nom d'Adolf Fick, que derivà aquestes lleis el 1855.[1]

En situacions d'existència de gradients de concentració o temperatura d'una substància, es produeix un flux de partícules o de calor que tendeix a homogeneïtzar la solució i uniformitzar-ne la concentració o la temperatura. El flux homogeneïtzador és una conseqüència estadística del moviment atzarós de les partícules que dona lloc a la segon principi de la termodinàmica, conegut també com a moviment tèrmic casual de les partícules. Així, els processos físics de difusió poden ser vistos com a processos físics o termodinàmics irreversibles.

  1. *Fick, A. «Ueber Diffusion» (en alemany). Annalen der Physik, 94, 1, 1855, pàg. 59–86. Bibcode: 1855AnP...170...59F. DOI: 10.1002/andp.18551700105.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne