![]() | |
Tipus | constitució ![]() |
---|---|
Estat | França ![]() |
Creació | 1875 ![]() |
Data d'expiració | 10 juliol 1940 ![]() |
Les lleis Constitucionals Franceses de 1875 són les votades a França per l'Assemblea Nacional, elegida el 1871, entre febrer i juliol de 1875, mitjançant les quals es va instaurar definitivament la Tercera República francesa.
Anteriorment, de 1871 a 1873, s'havien aprovat lleis que resolien problemes puntuals, tal com la Llei de Rivet de 1871 (crea el càrrec de president de la República i estableix els seus poders), la Llei de Broglie de 1873 (modifica la modalitat de comunicació entre el President i l'Assemblea Nacional) i la Llei del 20 de novembre 1873 que estableix un mandat de 7 anys pel president.
Tres Lleis Constitucionals varen organitzar el règim republicà:
Va ser la primera i única vegada que una república francesa no va quedar definida o organitzada mitjançant una veritable constitució.
« | «Les lleis Constitucionals de 1875 son una obra modesta, fruit de concessions mútues. L'experiència va demostrar que varen resultar més viables que altres constitucions més ambicioses» | » |
— Nou Larousse Il·lustrat, 1898-1907, article «França», paràgraf «Constitutions» |
Aquestes tres lleis serien lleugerament modificades o reformades. Aquestes reformes varen ser:
No varen ser derogades fins a la promulgació de la constitució del 27 d'octubre de 1946, encara que foren suspeses de facto entre el 10 de juliol de 1940, data del vot de plens poders a Pétain que va establir un règim de col·laboració amb l'ocupant nazi, i la promulgació de la constitució de la Quarta República. La llei constitucional del 2 de novembre de 1945 va establir un govern provisional de la República Francesa, mantenint la inaplicabilitat de les lleis constitucionals de 1875 fins a l'aprovació de la nova Constitució.