Back Verfassungsgesetze von 1875 (Frankreich) German French constitutional laws of 1875 English Leyes constitucionales francesas de 1875 Spanish Lois constitutionnelles de 1875 French חוקת צרפת 1875 HE 1875年の憲法的法律 Japanese Prancūzijos Trečiosios Respublikos konstituciniai įstatymai Lithuanian Konstytucja III Republiki Polish Constituição Francesa de 1875 Portuguese Конституционные законы Франции (1875) Russian
 | |
| Tipus | constitució  |
|---|---|
| Estat | França |
| Creació | 1875 |
| Data d'expiració | 10 juliol 1940 |
Les lleis Constitucionals Franceses de 1875 són les votades a França per l'Assemblea Nacional, elegida el 1871, entre febrer i juliol de 1875, mitjançant les quals es va instaurar definitivament la Tercera República francesa.
Anteriorment, de 1871 a 1873, s'havien aprovat lleis que resolien problemes puntuals, tal com la Llei de Rivet de 1871 (crea el càrrec de president de la República i estableix els seus poders), la Llei de Broglie de 1873 (modifica la modalitat de comunicació entre el President i l'Assemblea Nacional) i la Llei del 20 de novembre 1873 que estableix un mandat de 7 anys pel president.
Tres Lleis Constitucionals varen organitzar el règim republicà:
- La llei del 24 de febrer de 1875, sobre l'organització del senat.
- La llei del 25 de febrer de 1875, sobre l'organització dels poders públics.
- La llei del 16 de juliol de 1875, sobre les relacions entre els poders públics.
Va ser la primera i única vegada que una república francesa no va quedar definida o organitzada mitjançant una veritable constitució.
| « | «Les lleis Constitucionals de 1875 son una obra modesta, fruit de concessions mútues. L'experiència va demostrar que varen resultar més viables que altres constitucions més ambicioses» | » |
| — Nou Larousse Il·lustrat, 1898-1907, article «França», paràgraf «Constitutions» | ||
Aquestes tres lleis serien lleugerament modificades o reformades. Aquestes reformes varen ser:
- Llei del 21 de juny de 1879. Deroga l'article 9 de la llei del 25 de febrer, que establia Versalles com a seu del Govern i de l'Assemblea Nacional.
- Llei del 24 d'agost de 1884. Reduir de 3 a 2 mesos l'elecció de les Càmeres Legislatives en cas de ser dissoltes. Reforma del Senat que passa a ser elegit integralment. La forma republicana de govern no pot ser objecte de revisió constitucional i els membres de les famílies que regnen França no són elegibles a la Presidència de la República.
- Llei del 10 d'agost de 1926, que estableix que l'autonomia en la gestió de comptes de la defensa nacional i amortització del deute públic té el caràcter constitucional.
No varen ser derogades fins a la promulgació de la constitució del 27 d'octubre de 1946, encara que foren suspeses de facto entre el 10 de juliol de 1940, data del vot de plens poders a Pétain que va establir un règim de col·laboració amb l'ocupant nazi, i la promulgació de la constitució de la Quarta República. La llei constitucional del 2 de novembre de 1945 va establir un govern provisional de la República Francesa, mantenint la inaplicabilitat de les lleis constitucionals de 1875 fins a l'aprovació de la nova Constitució.