Lleis d'Assentament

Les Homestead Acts o Lleis d'Assentament eren diverses lleis dels Estats Units per les quals un sol·licitant podia adquirir la propietat de terres governamentals o de domini públic, normalment anomenada granja, amb la condició d'assentar-s'hi. En total, més de 650.000 km² de terreny públic, equivalent al 10% de la superfície total actual dels Estats Units, es va lliurar gratuïtament a uns 1,6 milions de propietaris. La majoria d'assentaments d'aquesta mena és a l'oest del riu Mississipi.

Les Homestead Acts, com extensió del principi de propietat, van ser una expressió de la política de Terres Lliures dels habitants dels Estats del Nord que volien que els agricultors individuals posseïssin i operessin les seves pròpies granges, a diferència dels propietaris d'esclaus del sud, que volien comprar grans extensions de terra i utilitzar mà d'obra esclava, excloent-ne així els agricultors blancs lliures.

La primera Llei, la Homestead Act de 1862, va oferir milions d'acres. Qualsevol adult que mai no hagués pres les armes contra el govern federal dels Estats Units podria presentar la sol·licitud. Eren elegibles les dones i els immigrants que havien sol·licitat la ciutadania. La Llei de 1866 posterior va incloure explícitament els negres nord-americans i els va animar a participar, però la discriminació generalitzada, les barreres sistèmiques i la inèrcia burocràtica van frenar els guanys dels negres.^[1] Malgrat això, l''historiador Michael Lanza argumenta que, tot i que la llei de 1866 no va ser tan beneficiosa com podria haver estat, va ser part de la raó que el 1900 una quarta part de tots els agricultors negres del sud tenien les seves pròpies granges.^[2]

A la segona meitat del segle xix i principis del XX es van promulgar diverses lleis addicionals. La Southern Homestead Act de 1866 va intentar abordar les desigualtats de propietat de la terra al sud durant la Reconstrucció. La Llei de Cultiu de la Fusta de 1873 concedia terres a canvi de plantar arbres; el terreny es podia afegir a una reclamació de propietat existent i no tenia cap requisit de residència.

L'esmena Kinkaid de 1904 va concedir una secció completa (una unitat de mesura del sistema topogràfic americà equivalent a 260 hectàrees) a nous propietaris que s'instal·léssn a l'oest de Nebraska. El 1909 es va aprovar una esmena a la Homestead Act de 1862, la Enlarged Homestead Act, que va duplicar la superfície assignada de 160 a 320 acres (65 a 129 ha) en zones marginals. Una altra llei esmenada, la Llei Nacional del Bestiar, es va aprovar el 1916 i va concedir 640 acres (260 ha) amb finalitats ramaderes.