Un llenguatge controlat o llenguatge documental és un tipus especial de llenguatge natural al qual s'utilitza un vocabulari restringit i construccions gramaticals considerades simples, per tal de reduir ambigüitats i complexitat.
S'utilitza per la difusió de contingut a grans audiències, especialment aquelles que no tenen un coneixement avançat de la llengua base. També s'utilitzen per facilitar traduccions automàtiques de documentació.[1]
N'hi ha de dos tipus:
- Llenguatges tècnics o simplificats, creats per millorar-ne la lectura a lectors humans (per exemple per parlants no natius).
- Llenguatges lògics que permeten una anàlisi semàntica automàtica, és a dir, estan pensats per facilitar-ne la lectura a un ordinador.[2]
Els llenguatges documentals lògics utilitzen un sistema artificial de signes normalitzats i són especialment útils en l'emmagatzematge de catàlegs o bases de dades, i en eines de cerca automatitzada.[3][4] Per aquest motiu, és el llenguatge recomanat per buscar fonts i documents allotjats al fer una cerca bibliogràfica o d'estat de l'art en treballs d'investigació.[5]
- ↑ Chaumier, J. «Análisis y lenguajes documentales: el tratamiento lingüístico de la información documental». Barcelona: Mitre (Ciencias de la comunicación), 1986.
- ↑ Schwitter, Rolf. "Controlled natural languages for knowledge representation." Proceedings of the 23rd International Conference on Computational Linguistics: Posters. Association for Computational Linguistics, 2010.
- ↑ Cid Leal, Pilar «Sistemes de classificació». Fonaments de llenguatges documentals, Universitat Oberta de Catalunya, 2007, pàg. 38-42 [Consulta: 16 febrer 2020].
- ↑ (2006) "Attempto Controlled English Meets the Challenges of Knowledge Representation, Reasoning, Interoperability and User Interfaces" (PDF). FLAIRS 2006
- ↑ «Els llenguatges documentals». Competència informacional a l'aula. Xtec.cat. [Consulta: 16 febrer 2020].[Enllaç no actiu]