Back دوري أبطال أوروبا لكرة اليد للسيدات Arabic Liga prvaka u rukometu za žene BS EHF Champions League (kvinder) Danish ΕΟΧ Τσάμπιονς Λιγκ Γυναικών Greek EHF Women's Champions League English Liga de Campeones de la EHF femenina Spanish Emakumezkoen EHF Txapeldunen Liga Basque Ligue des champions féminine de l'EHF French Liga prvakinja u rukometu Croatian Női EHF-bajnokok ligája Hungarian
|
Aquest article és sobre la competició femenina. Per a la competició masculina, vegeu Lliga de Campions de l'EHF masculina |
  | |
| Tipus | competició esportiva |
|---|---|
| Esport | handbol |
| Organitzador | Federació Europea d'Handbol |
| Lliga inferior | Lliga Europea femenina de l'EHF |
| Localització i dates | |
| Vigència | 1961 – |
| Calendari de la temporada | setembre – |
| Freqüència | anual |
| Altres | |
| Lloc web | ehfcl.eurohandball.com… |
La Lliga de Campions femenina de l'EHF (oficialment en anglès: Women's EHF Champions League) és una competició de clubs d'handbol femenins europeus, considerada la més important del continent. Creada la temporada 1960-61 com a Copa d'Europa d'hanbdol femenina, se celebra anualment i està organitzada Federació Internacional d'Handbol. Des de l'any 1993 rep la seva denominació actual. Hi participen els equips campions i subcampions de les lligues europees, fins a un límit de dos equips per país. Dividits en vuit grups, disputen una primera fase en format lligueta a doble volta, classificant-se els dos primers de cada grup. Els setze classificats disputen la segona fase en format d'eliminatòries a doble partit. Des de la temporada 2009-10, els quatre semifinalistes disputen una final four en una seu neutral que determina el campió de la competició. Durant els darrers anys, la seu de la final és celebra a Budapest, essent el László Papp Sportaréna la primera seu entre 2014 i 2021, i des del 2022 el MVM Dome.
Històricament, la competició ha estat dominada per equips soviètics i de l'Europa de l'Est, destacant l'Spartak Kiev amb tretze títols entre 1970 i 1988, dominador absolut del torneig. Tanmateix, l'equip soviètic no participà a les edicions de 1976, 1978, 1980, 1984. Aquest domini absolut s'allargà durant tres dècades. A finals de la dècada de 1980,[1] destaca la irrupció el club austríac Hypo Niederösterreich que guanyà vuit finals de dotze disputades entre 1987 i 2000, i durant la dècada del 2010, el Győri ETO KC hongarès, com a nou club dominador, guanyant sis títols de deu finals disputades. El Balonmano Mar Sagunto, aleshores anomenat BM Mar Valencia-Osito L’Eliana, guanyà la competició la temporada 1996-97, essent l'únic equip de l'Estat espanyol en aconseguir-ho.[2] i es proclamà dues vegades subcampió (1997-98, 2002-03). L'Itxako Kirol Elkartea de Navarra és l'altre equip de l'estat espanyol que ha aconseguit el subcampionat (2010-11).
- ↑ «handball» (en francès). Larousse. [Consulta: 10 agost 2022].
- ↑ Cosín, Raul. «La grandeza de las campeonas de la Champions de balonmano de 1997» (en castellà). Visibilitas. Deporte Femenino, 10-05-2017. [Consulta: 5 agost 2022].