Back دوري أبطال أوروبا لكرة اليد Arabic Ліга чэмпіёнаў ЭГФ BE-X-OLD EHF Liga prvaka BS Liga mistrů EHF Czech EHF Champions League (mænd) Danish EHF Champions League German ΕΟΧ Τσάμπιονς Λιγκ Greek EHF Champions League English Liga de Campeones de la EHF Spanish EHF Txapeldunen Liga Basque
|
Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Lliga de Campions de l'EHF femenina |
  | |
| Tipus | competició esportiva |
|---|---|
| Esport | handbol |
| Organitzador | Federació Europea d'Handbol |
| Patrocinador | Machineseeker Group (en)  |
| Nombre de participants | 16 |
| Localització i dates | |
| Vigència | 1956 – |
| Calendari de la temporada | setembre – juny |
| Freqüència | anual |
| Competició | |
| Primer lloc | FC Barcelona (12è) (2024) |
| Dades estadístiques | |
| Campió | FC Barcelona (12) |
| Altres | |
| Lloc web | ehfcl.eurohandball.com… |
La Lliga de Campions de l'EHF (en anglès: EHF Champions League), anomenada anteriorment Copa d'Europa d'Handbol entre 1956 i 1993, és una competició esportiva de clubs europeus d'handbol, creada la temporada 1956-57. De caràcter anual, està organitzada per la Federació Europea d'Handbol. Com a la majoria de competicions europees, en els seus inicis la disputaven només els campions de les diferents lligues nacionals. Amb la reorganització de les competicions europees a principis de la dècada del 2010, hi participen els diversos clubs d'aquelles lligues amb millor coeficient de rànquing de l'EHF. La competició s'organitzen en dos grups de vuit equips cadascun i disputen una primera fase en format de lligueta a doble partit. Els dos primers classificats disputen directament els quarts de finals, mentre que del tercer al sisè classificat disputen una fase prèvia de playofffs que determina els quatre quart finalistes restants. Els semifinalistes disputen una fase final en format de final four en una seu neutral, que des de l'any 2010 es disputa al Lanxess-Arena de Colònia.[1]
Històricament, la competició ha estat dominada per equips alemanys i de l'Europa de l'Est. A partir de la dècada del 1990 amb la nova denominació de la competició, el dominador del torneig és el Futbol Club Barcelona (1991, 1996-2000, 2005, 2011, 2015, 2021, 2022, 2024) amb dotze títols,[2] seguit del VfL Gummersbach (1967, 1970, 1971, 1974, 1983) amb cinc i el THW Kiel (2007, 2010, 2012, 2020) i l'Sportclub Magdeburg (1978, 1981, 2002, 2023), amb quatre respectivament.
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades:0 - ↑ Agustí, Xavier. «El Barça conquereix l'onzena Champions en la tanda de penals». [Consulta: 19 juny 2022].