La llista de comtes d'Urgell abasta els sobirans del Comtat d'Urgell des de Borrell I d'Urgell-Cerdanya, primer comte documentat el 798, fins a la integració definitiva d'aquest comtat a la Corona d'Aragó el 1413. Nomenats en primera instància pels reis francs, els comtes urgellencs, progressivament, en van fer un títol hereditari i, a la pràctica, van esdevenir independents, participant de les campanyes contra els musulmans a la frontera del sud, en col·laboració o competència amb altres comtes de la marca coetanis. Després d'un breu període sota el control del comtes d'Aragó, entre el 820 i el 838, la casa comtal de Barcelona va governar el comtat, de fet, la branca urgellenca se separà de la barcelonina, creant la primera dinastia comtal d'Urgell, des d'Ermengol I (992-1011) fins Aurembiaix d'Urgell (1209-1231), quan s'extingeix la dinastia i passà a una segona casa comtal en mans dels vescomtes de Cabrera i d'Àger (1209-1314). L'extinció de la via masculina va traspassar, a través de l'hereva Teresa d'Entença, a la casa reial catalanoaragonesa, més concretament a l'infant Jaume d'Aragó (1328-1347), fill d'Alfons el Benigne. La tercera dinastia va perdurar fins a l'any 1413, quan Ferran d'Antequera va desposseir Jaume el Dissortat del títol i va annexionar el patrimoni del comtat a la corona.[1][2]
Avui en dia l'Església d'Urgell engloba bona part dels antics dominis i influències del Comtat d'Urgell. Aquest comtat era anomenat Estat d'Urgell o País d'Urgell i esdevenia el més important dels comtats catalans dintre del Principat de Catalunya però també amb una rellevància exterior considerable, sobretot a Castella on molts comtes hi visqueren i també a tota l'Occitània i altres contrades.[3] Segons Salazar de Mendoza:[4]
« | Aquest Estat d'Urgell és de tanta qualitat al Principat de Catalunya, i els que l'han posseït han estat grans Senyors | » |